Les accions de la Xina continental tornen a caure amb força aquest divendres tancant així una setmana tumultuosa. La jornada ens ha deixat números vermells en el Shenzhen -3,92%, ChiNext -5,06% o el Xangai -2,55%. És cridaner que aquestes caigudes es donen després del fort enfonsament registrat el dijous, clarament ja enmig d’un ambient enrarit en el qual, segons experts comentaven, l’entusiasme inicial dels inversors (després del paquet d’estímuls anunciat a la fi de setembre) ha estat abruptament reemplaçat per reserves i dubtes sobre si el ral·li pot ser sostingut, o no.
Però aquesta observació dels experts és del tot imprecisa. No va existir mai aquest “entusiasme inicial de cap inversor”. El salt del mercat va ser fruit d’un short covering de llibre. Especuladors que, cada dia durant els últims anys, van manllevar accions xineses per a immediatament vendre-les en el mercat (es diuen short sellers), amb l’esperança que el preu d’aquestes accions continuï baixant com venia ocorrent, per a així poder recomprar-les més tard a un preu inferior i retornar aquestes accions prestades amb un marge favorable. Sí, vendre el que un no té en propietat és possible en els mercats financers. Però, per què dic que no va haver-hi inversors entusiasmats darrere del gran salt inicial del mercat xinès? Fent gala de la meva condició de marista (similar a la dels jesuïtes), els respondré amb una pregunta.
Què va passar exactament el 26 de setembre?
En aquella jornada (un mal record per als short sellers), el govern de la Xina va començar a desplegar estímuls importants orientats a “aixecar” el preu de les accions xineses. Aquestes mateixes accions que els nostres especuladors havien de comprar més barates, per a poder tancar la seva estratègia amb èxit, podien començar a anar en sentit contrari. Molts van decidir que, a causa dels grans estímuls, la seva aposta podia sortir entre malament o molt malament, i es van espantar. Van decidir que havia arribat el moment de tancar la posició. En un llenguatge comprensible, significa que van haver de recomprar les accions que van vendre per a retornar-les-hi al prestador original. I com no eren pocs el que havien de sortir a recomprar (el preu podia pujar molt), les pèrdues tenien el potencial de ser enormes. Tan enormes que el pànic es va apoderar d’ells. El que es va traduir en recompres massives i a una velocitat ant climàtica. I ara els pregunto a aquests experts que tracten d’explicar-nos la seqüència. On dimonis veuen aquí l’“inversor inicial entusiasmat”? Per cap costat, veritat? Una mostra més que en el món hi ha dos grups de persones. Els que tenen alguna cosa a dir. I els que han de dir alguna cosa.
I ara què?
El dimarts passat, davant els primers signes que el ral·li del mercat xinès podria no tenir continuïtat (aquest dia Hong Kong es va desplomar), la Comissió Nacional de Desenvolupament i Reforma (NDRC) va fer una roda de premsa per a calmar el mercat i transmetre la idea que el govern mantindria el seu suport als índexs. Una roda de premsa on va haver-hi més paraules que noves mesures concretes.
M’expliquen ara aquests experts (als quals feia al·lusió abans) que la roda de premsa va ser una gran decepció per als inversors. Aquests inversors, abans entusiasmats.” I per això el mercat torna a caure”.
Una altra explicació imprecisa. Si com he suggerit, no van existir inversors entusiasmats darrere del salt del mercat, no pot haver-hi ara cap inversor decebut. Llavors? De nou, els omnipresents short Sellers. I ho dic així perquè estan pertot arreu. Li ho diu algú acostumat a interactuar amb ells. El meu registre d’experiències amb aquests personatges és variat. Alguns favorables, i altres desfavorables. Però he après que aquests individus són legió. Per la simple raó que és més fàcil (més barat) ser short seller que long buyer. Els últims necessiten el capital per a prendre una posició. Els primers no.
I així és com temo que es pugui tornar a iniciar un llarg cicle secular baixista del mercat de equity xinès. Un mercat antany ple de promeses, que ara s’assembla a una presa vulnerable, envoltada per un exèrcit de venedors en curt, com si es tractés de formigues voraces, que es llancen en una ofensiva implacable i en perfecta coordinació, on cada venda en curt és una mossegada. Petit però decisiu. Milers de mossegades, acumulades, multipliquen el seu efecte destructor.
No és l’objecte d’aquest paper avaluar la bondat o la maldat de cap agent de mercat. Hi ha qui defensa el paper dels short sellers. El meu objecte avui és descriure la crueltat del mercat. Igual que en la naturalesa, on una vegada una presa és descoberta no queda esperança, amb els inversors en curt passa el mateix. Com un eixam imparable, busquen despullar fins a l’últim fragment d’una presa que ells mateixos consideren perdedora, i a tot preu del pobre inversor que encara creï en l’actiu. Una batalla sense quarter. Per això la caiguda no és ràpida, sinó lenta, com hem pogut comprovar amb aquest mercat.
Estaré molt atent a la roda de premsa del Ministeri de Finances. Avaluaré si s’anuncien mesures noves d’estímul fiscal, monetari. Però sobretot, mesures reguladores. S’espera un estímul addicional de USD280bn. No sé si serà suficient. Si no hi ha res concret o, més ben dit, estructural, el repunt vist a la calor dels estímuls des de finals de setembre s’esvairà completament i reiniciarem el llarg camí de l’erosió en aquest mercat, de la mà de l’exèrcit de short sellers, fins que només queda la closca buida del que alguna vegada va ser un gegant invulnerable.
