L’últim baròmetre del CIS constata que després de la designació de Rubalcaba com a candidat socialista a les properes eleccions generals l’abismal distància entre el PP i el PSOE s’ha reduït en més de tres punts. El PSOE creu llegir en l’enquesta els primers indicis d’una remuntada. El PP, senzillament, l’ha menyspreat adduint foscos interessos del centre que li han portat a cuinar les dades per afavorir els interessos del seu adversari. Els dos exageren i es fan un flac favor en actuar d’aquesta manera.
El PP hauria de revisar l’estratègia unidireccional que ha mogut la seva acció política en els últims anys presentant a Zapatero com la causa final de tots els mals que han afligit a Espanya, ja fossin propis o aliens. Perquè en el fons les dades del baròmetre del CIS avalarien parcialment aquesta tesi, almenys en matèria electoral, quan constata que eliminat l’actual president de la carrera electoral la prima de risc del PSOE s’ha reduït considerablement. I hauria de també considerar el problema que suposa que en totes les matèries per les quals es pregunta als potencials electors el grau de confiança que atresora Rubalcaba enfront de Rajoy és infinitament superior, factor gens menyspreable en uns comicis en els quals es decideix qui ens va a governar en els propers quatre anys.
Però el PSOE hauria de no tirar les campanes al vol. Si el PP ha tingut en les dues últimes legislatures una potent marca manejada per un líder manifestament millorable, el PSOE compta avui amb un líder potent al capdavant d’una marca molt danyada per circumstàncies alienes i errors propis. I en aquesta matèria, la de reconduir la imatge política del seu partit, el treball que li queda al candidat socialista és gran i el temps amb el qual disposa, curt.
Per diferents raons ambdós candidats es juguen molt en les properes eleccions. El més segur és que cap dels dos compti amb una nova oportunitat després de la derrota. Per això és important que no errin. I el més perillós dels errors que podrien cometre és el de menysprear al rival. Bé ho saben ambdós: el menyspreu a l’adversari va portar cap a munt al poder als dos últims presidents de la democràcia.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
