Ala pel.lícula Benvingut Mister Marshall, la comitiva va passar de llarg i ni tan sols es va aturar per escoltar la llista de peticions dels esperançats ciutadans de Villar del Río. Amb Euro Vegas ha passat una cosa semblant. Dit d’altra manera, el Govern de Mariano Rajoy es va abaixar els pantalons fins als turmells i no va ser suficient . Les pressions de Sheldon Adelson van arribar a un punt que no van passar el tamís legislatiu de la Unió Europea. I la seva pretensió d’un blindatge legislatiu que impedís canvis legals en el futur, condicionant la sobirania de les Corts Generals, amb indemnitzacions milionàries en cas que es canviés el marc legal, no ha pogut colar per cap forat. La Comunitat de Madrid i l’Ajuntament de la capital observen que els seus dos projectes estrelles, les Olimpíades de 2020 i el mega casino, s’han evaporat. La venda de desenes de milers de llocs de treball al voltant dels hotels i de les ruletes ha resultat ser un desengany. El magnat nord-americà continuarà la seva expansió a l’Àsia i s’oblida de Madrid perquè les autoritats del PP, que estaven disposades a tot tipus d’exempcions fiscals i de donació de terrenys, no disposen del marc legal per consumar els desitjos de l’inversor. No vam ser gaires els que ens vam oposar al projecte perquè facilitava un entorn de màfies, blanqueig de diners i danys col·laterals com ara el retorn al mecanisme del totxo com a factor dinamitzador de l’economia.
En la filosofia del PP que el fi justifica els mitjans, el projecte d’Euro Vegas era un lliurament a l’amic americà, que a més no arriscava res en la inversió ja que es feia amb recursos aliens. Ara el despertar és el d’un somni transmutat en malson. Ni Olimpíades ni casinos. Res al barret de copa per reemplaçar-los. El buit de la gestió a l’Ajuntament i a la Comunitat s’ha convertit en un forat negre que devorarà totes les expectatives electorals. El millor, que no canviarà la Llei del tabac. Resultava insuportable que la salut dels madrilenys tingués un preu a pagar. Per molt que pretenguin vendre que els avantatges que pretenia Adelson eren inacceptables. No és cert, eren inassumibles per la legislació europea. El PP, amb els pantalons als turmells, estava disposat a perdre’ls.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
