Periodista
Antoni Serra Ramoneda va ser durant més de vint anys president de Caixa Catalunya. Res més coherent de posar al capdavant d’una entitat financera a un catedràtic, i, tractant-se d’una entitat catalana, a un d’aquests patricis, procedents de les famílies d’empresaris tèxtils que van fer gran a Barcelona des del segle XIX. Que Serra Ramoneda sàpiga molt d’Economia no vol dir que fos un bon gestor, perquè Caixa Catalunya ha hagut de rebre una ajuda de 3.000 milions d’euros, procedents, no de les butxaques dels burgesos barcelonins, sinó de treballadors, empleats de la neteja i fins i tot un senyor de Bilbao, perquè els diners públics procedeix dels impostos de tots els ciutadans. A Caixa Catalunya ha succeït que, mentre els ciutadans de tota mena i condició ajudàvem amb els nostres impostos a reflotar, sense que ningú ens demanés permís, alguns directius, en un any, van cobrar quantitats que oscil ·laven entre els 866.000 euros i els 1.500.000 euros , quantitats per recompensar que els gestors portessin la institució a la ruïna.
Quan es cobraven aquests sous, sembla que ja no era president Serra Ramoneda, però si ho esmentem és perquè s’ha afanyat a sortir als mitjans per dir que els sous eren legals. Naturalment! Si fossin una estafa caldria detenir-los a tots. Més encara, si el consell d’administració de Caixa Catalunya hagués acordat remunerar al seu president executiu amb deu milions d’euros anuals seguiria sent completament legal. Però aquí la legalitat no es discuteix. Aquí es parla és de la conducta. Però aquí la legalitat no es discuteix. Aquí del que es parla és de la conducta grollera, incívica i menyspreable, d’una colla de patricis que, emparant-se en el seu cognom i el seu currículum, li treuen els diners de la butxaca als ciutadans, i arruïnen el que governen, mentre ells cada dia són més rics. Legalment rics, és clar. Però amb una falta d’ètica tan elemental que produeix nàusees.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
