PERIODISTA
Entre les meves reflexions estiuenques trio Obama i primaveres àrabs. Ho faig en nom de la decepció, figura literària dels que han dipositat il·lusions i esperances en una persona o en un concepte i el pas del temps els condueix a la convicció del seu error d’apreciació o simplement de la mala sort en el camp dels grans o no tan grans esdeveniments polítics.
Barack Obama m’ha decebut, com a tants altres, i s’ha convertit en un més de la llista de presidents americans que han col·locat els interessos espuris del seu país per sobre dels grans ideals que havien o no predicat en les seves campanyes electorals o a l’inici dels seus mandats. És veritat que el cas d’Obama no és exactament igual, perquè cal reconèixer-li un cert hàlit residual d’innovació i d’esperança, encara que d’aquí no passa i crec que ja és pràcticament impossible una volta enrere. Barbaritats com la supressió violenta de Bin Laden o la persecució implacable a Snowden, per no parlar de la perpetuació de Guantánamo, són exemples suficients.
Quant a les anomenades primaveres àrabs, m’agradaria saber si queda alguna cosa d’elles, en l’estrèpit de les guerres de Síria i Egipte. El paper de les potències occidentals i de les organitzacions supranacionals no pot ser més desgraciat i inútil, pel que a més un es pregunta per a què serveixen aquestes potències i tals organitzacions pel que fa a la justícia al món i al funcionament de les estructures internacionals.
I en un pla molt allunyat de tot això, però molt persistent durant les últimes setmanes, la pantomima de Gibraltar, amb el comportament interessat i erràtic dels poders i la conseqüent desgràcia dels de sempre, en aquest cas els pescadors i els treballadors espanyols involucrats en aquest estúpid conflicte. Nova decepció, aquest cop acompanyada del ridícul oportunisme del nostre Govern, àvid de tirar més fum a la pantalla d’ídem amb la qual intentar desviar l’atenció pública del gran escàndol de la corrupció que afecta el PP, el més greu de la història de la democràcia.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
