PERIODISTA
«La bomba nuclear ha esclatat» era el titular de Yahoo a la nit més negre de la història del Partit Popular, mentre que davant la seva seu a Madrid s’anava escalfant cada vegada més la concentració ciutadana de protesta i d’una indignació que durant tot el dia s’havia anat coent al cor de la ciutadania, des que El País havia sortit al carrer amb la bomba nuclear a la portada (felicito a aquest diari, com ho vaig fer amb El Mundo quan va destapar el de els sobresous en negre dels alts càrrecs). Els espanyols tenien la convicció que era cert això dels sobresous, però faltaven les proves documentals que en les últimes hores han aparegut a El País. A més, aquesta vegada no quedaven exclosos ni Rajoy, ni Cospedal, ni Aznar, si és que les sigles JM corresponguessin a José María. Els continguts del diari situen l’escàndol al cim de totes les corrupcions ocorregudes presumptament en la història de la nostra democràcia. L’estupor i la indignació de la gent així ho corroboren.
La reacció dels dirigents del partit del Govern no pot ser més desgraciada, insensata, patètica i incoherent, de manera especial la de Cospedal. Negar-ho tot sense més explicació sobre les proves documentals és una cosa incomprensible. Haurien de explicar-nos què són llavors aquests documents manuscrits de Bárcenas, que fa el ridícul negant-lo, després de les proves grafològiques que donen més evidències a l’evidència. Però és que amenaçar d’aquesta estúpida forma als mitjans que ho publiquen o el reprodueixen és tan insensat que no s’entén en persones amb una mínima formació cultura. ¿Amb quines accions judicials contra els missatgers? ¿I no seria millor que ens diguessin que el partit emprèn una investigació de veritat sobre els fets, en lloc d’aquesta bajanada de l’auditoria interna i externa sobre la comptabilitat en blanc que van decidir fer dies enrere? On cal mirar no és a la blanca legalitat sinó en la probable negra realitat. El crit de dimissió i eleccions anticipades a Rajoy ja va sent incontenible.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
