- Foto:
De ben segur que el divendres passat molts polítics espanyols i catalans van reflexionar sobre la seva capacitat maldestra de gestionar políticament el debat sobiranista a Catalunya. Per bé que defensors i detractors d’una possible consulta per determinar si s’està a favor o en contra de la independència de Catalunya han forçat les seves argumentacions fins a l’extenuació per fer prevaler el seu punt de vista i han negat moltes vegades que els dos processos tinguessin res a veure entre ells, la veritat és que el procés d’Escòcia i el de Catalunya comparteixen punts en comú: la voluntat d’un poble de poder expressar la seva opinió i fer-ho de forma totalment democràtica.
El resultat de la consulta escocesa haurà desencisat el 45% dels votants que apostaven per la independència, és del tot comprensible, però alhora determinarà, sense cap mena de dubte, l’escenari on, a partir d’ara, s’hauran de gestionar les voluntats populars majoritàries i minoritàries del poble escocès. Un marc referencial que a Catalunya, per culpa dels polítics anticonsulta, no es podrà determinar si no es permet anar a les urnes amb tota normalitat.
Potser, vistos els resultats escocesos, aquests mateixos polítics hauran reflexionat sobre la seva actitud, ja que el debat a Catalunya està molt lluny, llunyíssim, de poder-se tancar. Amb l’actitud immobilista d’alguns, s’impedeix cenyir un marc referencial clar a diferència d’Escòcia, on preval la democràcia i on, a partir d’ara, s’haurà d’obrar conseqüentment.
El debat repetitiu sobre el fet que cal respectar i fer complir la Constitució, per bé que vàlid i lògic, no deixa d’amagar certa perversitat. Qualsevol Constitució, com a llei de lleis, necessita adaptar-se als nous temps i a les necessitats dels ciutadans que regeix. Les esmenes, des de fa segles, serveixen per a això. No contemplar aquesta possibilitat respon a una visió monolítica de la realitat, que impedeix qualsevol evolució social que ajudi a millorar les societats.
El triomf del no escocès es preveia ajustat, i el 55-45 final respon, en part, a les reticències al canvi que en general tenen les persones. La por d’afrontar nous reptes i horitzons i d’implementar canvis és una reticència inherent a la natura humana. Aquest fet també ha estat determinant en la votació a Escòcia. És per això que potser alguns, amb l’evidència al davant, es qüestionaran la manera com han gestionat els seus plantejaments i argumentacions impedint la consulta a Catalunya.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
