Des de fa uns mesos que a Occident, i fins i tot a llocs hispanoamericans, que els partits conservadors i inclús més que conservadors treuen uns resultats més que satisfactoris. França, Alemanya, els Estats Units, l’Argentina, El Salvador… Són exemples que la política convencional i feixuga no atrau l’electorat, el qual en part se sent oblidat.
Occident està en procés de polarització constant, com si la política actual fos una guerra de trinxeres en què pràcticament tot està permès, des de la manipulació a les acusacions de corrupció sistemàtica. Les guerres polítiques d’avui en dia fan que cada vegada sigui més difícil estar en una estabilitat social. No es pot construir cap projecte polític a llarg termini en el context tan volàtil que vivim avui en dia.
I sí, és cert que falten lideratges polítics que siguin carismàtics i estiguin envoltats de bons equips i tinguin propòsits amb sentit, però sent sincers, l’electorat avui en dia es mou per constants emocionals i no racionals. Som manipulables i estem en mans de màquines de crear històries i relats que ens generen sentiments creuats.
Per aquest motiu, a gran part de les democràcies occidentals els partits “alternatius” o “extremistes” han aconseguit grans quotes de poder. Aprofiten les carències dels partits més tradicionals i convencionals, es desmarquen tenint narratives exagerades i generen uns sentiments de rebuig cap al diferent.
El problema dels partits convencionals és que no volen parlar de temes que no siguin establerts pels mitjans de comunicació. No són disruptius i segueixen masses directrius, la qual cosa els fa poc creïbles i molt previsibles. No generen confiança, ja que no parlen de problemes que poden tenir solucions difícils. Sempre volen donar la bona cara i de vegades, cal algú que digui les coses que potser són políticament incorrectes i que sobresurten del guió.
Per aquest motiu, els partits d’extrema esquerra i extrema dreta aconsegueixen captar la màxima emotivitat de l’electorat. S’aprofiten de la desafecció del que és convencional i atrauen els insatisfets, de manera que obtenen grans quotes de poder en un lapse curt de temps.
