Quan era un jove aprenent de periodista, i intentava obrir-me pas, vaig cometre la immensa collonada de ficar-me amb els periodistes encastellats, circumstància de la qual em penedeixo. Veig que la fórmula es continua emprant dues generacions després, i acabo de llegir l’envestida d’un periodista desconegut sobre el conegudíssim Pedro J. Ramírez.
No sóc amic de Pedro J., no ens vam visitar a sopar a les cases respectives, ni ens felicitem el Nadal, però el conec una mic , entre altres raons perquè Antonio Alferes i ell em van oferir, i jo vaig acceptar, escriure una columna a la setmana, a la contraportada del desaparegut Diario 16. És difícil estimar Pedro J., perquè ell no va d’afectes, però és molt senzill respectar-lo, perquè defensa el criteri i la llibertat de les persones que treballen a les seves ordres.
Té defectes. Com tots. El meu pare, que ja no està amb mi, també els tenia. Es parla molt del seu ego , com si l’ego fos una extravagància en el Periodisme, o una raresa en la Política, la Universitat, la Literatura o la Música. Posseeix un currículum professional per donar enveja, i el seu llibre El primer naufragi, que em va regalar i em va dedicar, és una obra sòlida, documentadíssima, de lectura apassionant, que enorgulliria qualsevol historiador o a qualsevol novel·lista, i que els francesos van a gaudir-la en el seu idioma .
Pedro ha patit la persecució del poder en el passat, fins al punt d’assaltar la seva intimitat i de moure la butaca, conseqüència de la qual cosa va ser la mort d’un diari i el naixement d’un altre. Crec que en aquesta ocasió no ha estat el poder el causant de l’efecte del seu cessament, o, almenys, no el factor bàsic i fonamental, però també he après un aforisme que em va explicar, una nit a la Cope, una dona que havia estat de nena en el camp de concentració de Mauthausen , va aconseguir sortir viva d’allà, i residia al sud d’Espanya: «La majoria dels jueus patim mania persecutòria. Però, en el fons , potser tinguem raó». Per cert Pedro J. no és jueu. Més aviat és de Logronyo.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
