PERIODISTA
Algú podia pensar que amb el rescat de les caixes d’estalvis controlades pel PP a costa dels ciutadans (de la seva salut, de la seva educació, de les seves vides) i amb la confiscació i requisa dels estalvis dels particulars que prèviament aquelles es havien palanquejat mitjançant una fraudulenta operació de despulla massiva, el Govern havia tocat fons, però fins i tot aquest algú optimista, o criat pels seus pares en els principis de la decència, l’honestedat, la probitat i el decòrum, reconeix avui que no, que no havia tocat fons, ja que llevat que en les últimes hores el Butlletí Oficial de l’Estat hagi publicat la notícia de la seva dimissió, i la convocatòria d’eleccions generals, aquí segueix, caient i caient, i arrossegant amb si en la seva caiguda cap a un fons abissal, sense terme, als espanyols.
Si a Espanya hi hagués un Estat com a entitat nacional permanent i superior als governs de torn, i independent d’ells, és a dir, un veritable Estat protector de tots els espanyols i de la seva riquesa conjunta, hauria també un president, que ho seria de la república ordenada que el regís, que, davant la situació d’extrema gravetat social, econòmica i política creada per l’actual Govern, cridaria a consultes als agents socials, a tots, partits, sindicats, universitat, moviments ciutadans, judicatura, premsa, comerciants, intel·lectuals, empresaris, per tal de buscar solucions que propiciarien, si més no, aturar l’hemorràgia, posar fi al sofriment material i moral de la gent, tornar la seguretat jurídica, restaurar l’imperi de la llei i, sobretot, canalitzar la desafecció general envers la classe política i dirigir-la a un propòsit positiu i regenerador. Però no hi ha Estat digne d’aquest nom, ni president, ni república ordenada, ni proposta política que eviti el col·lapse i la dilució.
No es pot governar contra les persones per molta majoria absoluta que tingui, bé que obtinguda de la mateixa manera que les caixes van comercialitzar les preferents, amb enganys. El cas Bárcenas, que és el cas PP, que és el cas de l’actual sistema, no és sinó la gota que fa vessar el got del cansament de la ciutadania, que ja no es resigna al groller simulacre de la democràcia, sinó que exigeix ??la democràcia real, transparent, garantista, neta, per pur instint de supervivència.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
