Periodista
Arturo Fernández, vicepresident de la CEOE, i un dels empresaris de capçalera d’Esperanza Aguirre, acaba d’asseverar que la detenció (Per fi!) del seu expresident Díaz Ferrán és una «incidència» que no té per què afectar la organització dels empresaris espanyols.
La indecència i complicitat impedeix una declaració rotunda en contra de les pràctiques delictives d’aquest (¿empresari?) que considerava amb un qualificatiu elogiós a l’expresidenta de la Comunitat de Madrid i que demanava «treballar més i cobrar menys». És bon moment per recordar que Esperanza Aguirre va guanyar les eleccions gràcies a una trama corrupta en què personatges com els que ens ocupen van ser el factor financer d’aquesta ocupació de poder.
Els directius de la sanitat pública es passen a la privada per gestionar el negoci de la salut. Les respostes xulesques del conseller de salut de Madrid davant les legítimes protestes dels afectats indiquen molt de la mena dels que estem parlant. Utilitzen la fam com a arma en aquesta guerra en què els treballadors perden molts diners en cada jornada de vaga. La por i la desesperança que es poden canviar les coses fan que les mesures efectuades pels governs del PP –i també pel de CiU– tinguin caràcter d’encerclament medieval en què les posicions acabaran de ser preses per la fam.
No es tracta només de brutals retallades per suposadament sortir de la crisi. Hi ha tota una agenda conservadora que no té a veure amb la situació econòmica en la qual el ministre de Justícia i el d’Educació aprofiten per a un brutal gir a la dreta. La nova llei d’interrupció de l’embaràs, la reforma de les taxes judicials ens introdueixen en una democràcia censitària en la qual el nivell d’ingressos és determinant per poder exercir els drets de ciutadania.
L’única sortida és la unitat de tots els afectats, una unitat transversal que s’aliï a les classes mitjanes amb qui ja estan en la pobresa per a un esclat social definitiu. Cada un dels problemes de cada veí és el nostre problema. I només des d’aquesta posició podrem posar al seu lloc a qui s’atreveix a dir que els ciutadans es manifesten per afecte als centres de salutació o que els joves es van d’Espanya per esperit aventurer. Ens piquen i, a més ens insulten.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
