Sempre que es parla de la necessitat de reconduir el nostre sistema públic de pensions, treu el cap per una finestra el Pla de Pensions. Des que l’ex-vicepresident Solbes digués als anys 90 que tots els espanyols haurien de subscriure un pla de pensions per estalviar i completar la seva pensió futura, aquest producte ha donat molt de joc. L’esquerra sempre veu darrere d’aquest sistema d’estalvi una mà negra que vol carregar al públic i forrar-se enganyant als espanyols. Algunes vegades són les asseguradores, altres els bancs. El cas és coartar la llibertat de cada un per invertir o estalviar com millor li sembli. Tot això ve al cas per les declaracions de la directora general d’Assegurances que ha dit que el govern es planteja algunes millores. Per exemple, la baixada de les comissions, de vegades altíssimes, o la fórmula de rescat abans de l’edat de jubilació més enllà de que estiguis a l’atur . Seria bo que també parlés el Govern de la fiscalitat d’aquests plans, ja que al final, en el moment del rescat, hisenda t’assesta un pal de pare i senyor meu. En aquestes declaracions s’ha volgut veure un cop a la llarga mà de les asseguradores. L’argument és que el sistema públic no té cap problema a llarg termini sinó que tot es deu a una conjuntura econòmica on cau dràsticament el nombre de cotitzants, però tot tornarà al seu lloc. Quan? No se sap, però no cal fer res que suposi una baixada de les pensions, ni treballar, ni cotitzar més anys. O sigui deixar-ho estar. Qualsevol fórmula fins i tot complementària és privatitzadora.
Aquests arguments no se sostenen i el Govern ha fet bé en modificar la fórmula. Altres països del nostre entorn o ja ho han fet o ho estan fent. Del que es tracta és de fer el sistema sostenible a llarg termini. I faria bé també el Govern en fomentar l’estalvi en plans privats de pensions només començar la vida laboral. Possibilitats n’hi ha moltes. Trobin les millors perquè aquest país el que més necessita és estalvi.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
