PERIODISTA
En un sonat judici bancari, la culpa se la va endur el mort. Hi va haver una celebrada actriu espanyola que, només morir un poeta, un metge famós o un escriptor, se li avivava la memòria i recordava el temps en què van ser amants. Només morir , sembla que Suárez va parlar molt amb persones que fins ara havien guardat un impressionant mutisme, fins i tot es parla de durs enfrontaments entre el Rei i Suárez, tenint com a testimoni a un gos, que, malauradament també ha mort, de manera que ni tan sols podem interrogar el gos. En aquest país els morts saben molt, fins i tot els gossos morts, amb el que podem teixir fantàstiques narracions, autèntiques llegendes que no poden corroborar les seves protagonistes per aquesta mania que té l’ésser humà de morir-se, fins i tot en contra de la seva voluntat.
Un dels elements de la maduresa consisteix a ser conscient que no ets totalment amo del teu destí, i qui no assumeix això és un adolescent intel·lectual, però el que ja resulta un infantilisme galopant és creure que el teu destí el teixeixen una dotzena de persones conspirant en una habitació.
Si això fos possible es duria a terme, perquè sempre hi ha una dotzena de persones disposades a retallar la llibertat dels altres, però els modestos aficionats a la Història sabem que els grans esdeveniments, el que la meva tia Pascualina anomenan la sardina que acaba per tombar al ruc mai la col·loca ningú en la data determinada. Que hi ha gent que carrega sardines a la bestia és cert, però és gairebé impossible saber en quin instant el quadrúpede s’enfonsarà per la càrrega, ni si tirarà la càrrega i seguirà endavant.
A Roma, alguna vegada, la conspiració va cristal·litzar, però ni tan sols va encertar Brut en les conseqüències. Fouché va portar endavant alguna, però ni la Revolució Francesa, ni la caiguda del Mur de Berlín, les van decidir un grup de persones prement un botó .
Hi ha vegades en què la realitat pot semblar-se a una novel·la gòtica, però en aquesta època minimalista resulta difícil, encara que sempre serà més atraient una bella mentida de conspiracions , que una grollera realitat , sobretot tenint en compte el molt que saben els morts i el poc que poden desmentir.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
