En general, els individus de les societats occidentals són bastant reticents a proclamar la seva fe en les religions tradicionals, però no tenen inconvenient a abraçar causes extravagants que, de sobte, es converteixen en una mena de veritat revelada per a ús urbà. Una de les més enlluernadores ha estat la doctrina que és molt millor parir els fills a casa. Anys lluitant contra la morbiditat infantil i, ara, que hi ha societats privilegiades que disposen de quiròfans asèptics i personal sanitari d’alta preparació per a tothom, es torna als temps en què la septicèmia es va dur a milers de dones a l’altre món, al mateix temps que altres tants de milers de nens no van arribar a obrir els ulls o ho van fer en condicions de disminució psíquica per falta de reg sanguini durant el part. La pionera d’aquest part ecològic, Carolina Lovell, va morir a casa en donar a llum. De vegades, la ciència té unes maneres molt cruels d’imposar la seva lògica.
Però com l’agnosticisme necessita creences, durant les últimes setmanes ha aparegut un altre d’aquests fenòmens extravagants. Algú diu que el xampú per a cavalls és molt millor que el xampú preparat per al consum humà, i les prestatgeries de les grans superfícies s’han buidat de xampú de cavall, i fins i tot ha aparegut una modalitat adaptada al cabell humà. L’explicació d’aquesta espècie de dogma es basa en l’existència de biotina, que, en efecte, pot ajudar a la pèrdua del cabell, si es manca de vitamina B, però … ingerida. Barrejada amb el xampú té tant efecte com si ens apliquéssim la penicil·lina per la pell per curar una infecció intestinal. Tot això em recorda aquell personatge, crec que d’Arniches, que «ni tan sols crec en l’única religió veritable, que és la catòlica». Els mantres postmoderns vénen a ser la nova religió. L’últim i més perillós: no vacunar els nens. El darrer crit en mantra urbà, que està multiplicant l’aparició de malalties que crèiem desaparegudes.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
