Aquest any, per a molts espanyols, més que blanc, el Nadal es presenta trist. Són molts els ciutadans que treballen en la funció pública als quals se’ls ha privat de la paga extra amb la qual feien front a les despeses pròpies d’aquestes dates i encara són més els que no tenen una ocupació i per tant viuen amb la precarietat instal·lada a les seves vides. Per no parlar dels pensionistes que també s’han vist privats de la revaloració a què obligava un Pacte de Toledo que el Govern va passar per alt invocant «les circumstàncies».
No es pot posar cara a cada un dels espanyols afectats per aquestes penúries de diferent origen i quantia, però sí que podem saber quants són. I són molts. Si als aturats sumem els pensionistes i aquests els funcionaris obtindrem una xifra que ronda els dotze milions de ciutadans. Es diu aviat. Dotze milions de veus que arriben al Nadal amb un retret cap als qui en nom de la crisi i les mesures per afrontar-la estan fent pagar a justos per pecadors. Perquè, diguem-ho aviat: l’elit de les finances, els especuladors i operadors bancaris que van portar al sistema econòmic espanyol a la vora del precipici no només no han assumit (i pagat) els seus errors sinó que creuen tenir dret a una protecció especial per part de l’Estat. Aquí estan els quaranta mil milions d’euros que han arribat del BCE per sanejar els nyaps de les caixes d’estalvi, un préstec colossal –el major de la història d’Espanya–, del qual es parla per especular amb els seus efectes positius però del que no es diu en termes de retret cap als que ens han obligat a demanar. La temptació és pensar que el sistema està arreglat a favor d’una classe privilegiada que, tot i els seus errors manifestos, no paga peatge per les seves trapelleries. Ells podran seguir celebrant el Nadal sense problemes econòmics. Els altres, els pensionistes, els aturats o els funcionaris als quals se’ls ha retallat l’extra tindran menys motius per estar alegres. Són els llestos que sempre se salven de la crema perquè pertanyen a una casta privilegiada que s’auto protegeix. Els altres, en algun sentit, són els humiliats d’aquesta història.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
