Si el que ha pretès el Govern del PP amb el seu maldestre maneig de l’últim picabaralla amb Gibraltar ha estat estendre una cortina de fum sobre les gravíssimes sospites de corrupció que l’afecten, no ho ha aconseguit, però si el seu propòsit era galvanitzar els ànims patriòtics assenyalant un enemic comú, de tots els espanyols, per liderar l’acció heroica de tocar-li, verbalment, la cresta, tampoc.
No sense certa perplexitat, el Partit Popular i els seus simpatitzants comproven que el que els espanyols perceben com el seu major enemic no és el Penyal, ni el seu cosí potent, sinó la pobresa, el desemparament institucional, la injustícia, la destrucció dels béns públics i tot el que va resultant de la desatesa política del Govern del PP.
Tot i que s’intenta presentar el litigi de Gibraltar en termes de xantatge patriòtic, és a dir, que aquell que apliqui la racionalitat, l’equitat, la mesura i el realisme a l’assumpte és un mal espanyol, un traïdor a la pàtria, els resultats de semblant pretensió, un clàssic de la dreta, estan sent escassos.
És molt possible que una majoria d’espanyols vulgui la integració política de la Roca a Espanya, però també ho és que a la resta de la nació se li contagiés el benestar dels seus habitants i el gaudir dels drets civils que avui, a Espanya, estan tan amenaçats; des del dret de reunió i manifestació fins al, també inviolable en una democràcia, ús i profit de la propietat.
Els estalviadors estafats per l’Estat amb els que ahir van rebre a Cospedal a l’Audiència, bé que amb la insòlita companyia antagònica d’alguns nois del PP, es tornarien molt més patriòtics si aquesta pàtria patrimonialitzada per la dreta els tornés el que els ha sostret. I què dir dels milions d’aturats, dels discapacitats sense atenció ni recursos, dels estudiants asfixiats per les taxes, dels exiliats econòmics, dels nens malnodrits, de les famílies en situació de perdre la llar i de les que ja ho han perdut tot, dels científics, artistes i intel·lectuals reduïts a la misèria, dels malalts encallats en llistes d’espera interminables, de tots els que pateixen, en fi, aquesta equivocada, possessiva i cruel manera d’entendre la pàtria?.
