Barça ou Barzkh de Gemma Pasqual Escrivà, és un relat en primera persona, on la història transcorre de manera cronològica en primera persona. Amb tot, de vegades sembla escrita en tercera persona, com si la cruesa dels fets transmetessin eixa fredor a la manera de contar-los del narrador. El protagonista, Amadou, un jove de setze anys, decideix abandonar el seu poble africà per a provar sort a Europa. L’acció comença al poblat africà d’Amadou: la pobresa, les dures condicions del dia a dia en una Àfrica massa vegades sobreexplotada, massa vegades oblidada. Hi trobem un joc de contrastos: al costat de les dures condicions de vida, hi viu i somriu una gent amb un esperit acolorit per l’espontaneïtat, per les antigues llegendes.Mareime, l’àvia d’Amadou, farceix el relat amb les històries africanes heretades de la tradició oral, sempre amb una intenció didàctica i subratllant el lema: «Només qui escolta aprèn».
La lectura fa que ens preguntem si Europa és o ha sigut en algun moment aquell paradís somiat per tants africans i ens convida a reflexionar sobre esta qüestió. També ens recorda que aquells que abandonen el seu país d’origen en tan precàries condicions són la gent més arriscada i ambiciosa, persones que valoren tenir una feina, que desitgen tenir educació, que reivindiquen la necessitat de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Analitzar el drama que es descriu al llibre ens recorda que encara hi ha gent al món que no té accés ni tan sols a una ració digna de menjar ni a l’ensenyament bàsic.
Les transcripcions literals en llengua wòlof aporten autenticitat a una història amb un transfons tan actual com dramàtic, que dibuixa un pont entre la reflexió i la denúncia. Així doncs, hi bateguen temes com ara els estralls que causen les mines antipersona, l’ablació del clítoris, la mendicitat imposada pels talibés als morabits o les màfies que enriqueixen, els conciutadans mancats d’escrúpols dels arriscats protagonistes. També s’hi descriu l’amenaça latent envers les llengües minoritàries, una riquesa cultural d’Àfrica, que no són vistes com un destorb. Alentats pel «somni europeu», incomptables persones emprenen un viatge que pot portar-los a millorar les seues vides, lluny de la seua terra i de la seua gent, o pot abocar-los a morir dramàticament en l’intent, engolits per l’oceà. La dedicatòria de l’autora va en aquest sentit: «a totes les persones que han perdut la vida perseguint els seus somnis».
Per a més informació consulti l’edició en paper.
