L’arribada de Rodríguez Zapatero a la Secretaria General del PSOE va suposar un canvi generacional. Gent jove, de la qual no havíem sentit parlar mai, alguns amb currículums densos i meritoris, i, uns altres, amb uns assoliments personals i professionals tan escassos, que explicaven la causa per la qual mai haguéssim sentit parlar d’ells.
Mariano Rajoy, al seu torn, va dur a terme un semirrelleu generacional en el si del Partit Popular, i escric «semi» perquè va incorporar saba nova al quadre dirigent, com María Dolores de Cospedal i Soraya Sáenz de Santamaría, però sense rebutjar elements veterans com Javier Arenas.
El relleu dut a terme en el PP per un veterà com Rajoy, ha sortit bé. El relleu dut a terme per Rodríguez Zapatero no ha tingut èxit per la irresistible pèrdua de carisma que representa el monumental fracàs en les eleccions autonòmiques i municipals.
Escric abans de conèixer el que va a succeir en el si de l’Executiva del PSOE, però l’important no és el que succeeixi o es digui que va succeir ahir, sinó el que esdevindrà en les properes setmanes, i que no va serà una altra cosa que els moviments de preparació d’un nou relleu, amb o sense primàries, amb o sense consentiment, amb o sense calendari.
En aquests moments, a Rodríguez Zapatero només li pot empènyer la gent del seu propi partit, i hi haurà veus, com la de Patxi Lopez, que a la vista de l’esdevingut amb Bildu, alguna cosa haurà de dir, i, unes altres, com la de Fernández Vara, que, malgrat haver sofert un daltabaix semblant al de Castella-la Manxa, almenys ha pogut salvar alguns mobles.
I, després, un alt percentatge de dirigents socialdemòcrates, que, de dents cap a dins, han censurat la deriva de Catalunya, la fragilitat intel·lectual d’alguns quadres, i aquestes improvisacions sobre la marxa que van impel·lir la fugida de Pedro Solbes, Jordi Sevilla i tants altres polítics. Les maneres i les etapes no els va a marcar Rodríguez Zapatero.
Periodista
redaccio@elperiodicdandorra.ad
Per a més informació consulti l’edició en paper.
