El gabinet del Regne Unit va aprovar la setmana passada l’acord de sortida de May. I ara què?
1. Què faran els líders europeus? A la cimera del 25 de novembre, es demanarà als líders de la Unió Europea que donin el seu consentiment a aquest acord de compromís, que deixaria a Gran Bretanya com a part de la UE, sotmesa a la seva legislació. El més probable és que diguin que sí.
2. Què decidirà la Cambra dels Comuns britànica? Poc després, també al novembre, el parlament del Regne Unit hi dirà la seva. Segons les nostres fonts, tot i l’aritmètica complicada de la Cambra dels Comuns, és probable que predomini la idea de l’«interès nacional» i la Cambra aprovi l’acord de compromís.
3. Per què? Molt senzill. Perquè no signar aquest acord tindria tres conseqüències possibles:
i. Un escenari sense acord significa un Brexit caòtic i dur. El Regne Unit sortiria de la Unió Europea segons les exigències de l’Organització Mundial del Comerç, cosa que suposaria un deteriorament greu de les condicions comercials. Sincerament, no crec que aquests parlamentaris gosin empènyer el Regne Unit daltabaix del precipici.
ii. En cas que els partidaris més conservadors del Brexit refusin l’acord, un resultat possible (abans d’un Brexit rotundament dur) seria convocar un nou referèndum. Estic segur que els parlamentaris que s’oposen a l’acord saben que el resultat de les votacions podria ser el contrari de l’obtingut el 2016, i es podria donar un escenari sense cap tipus de Brexit.
iii. Els conservadors britànics més extremistes també saben que rebutjar aquest acord suposa assumir el risc d’un acord encara més tebi (aquest cop negociat per un govern laborista). Per aquest motiu, crec que la Cambra aprovarà l’acord. Per descomptat, em puc equivocar, però tenint en compte tots els factors, aquesta és la meva opinió.
4. Què passaria després que la Cambra aprovés l’acord? Què implicaria aquesta aprovació?
i. La signatura de l’acord ens deixaria en una transició de sortida de dos anys que, a la pràctica, és possible que mai finalitzés. Un període de transició a l’estil noruec, sense fi però estable, en el qual es negocia el marc comercial.
ii. Si la Cambra aprova el text, el que tindrem és, de fet, un escenari de «Brexit purament nominal» durant els dos anys següents. A la pràctica, això vol dir que un dels grans riscs que estava castigant els mercats s’hauria desactivat. Com a mínim durant els propers dos anys. Cal reconèixer, tanmateix, que hi ha alguns aspectes a tenir en compte: Segons les condicions de l’acord, els gestors d’actius i altres empreses de serveis financers del Regne Unit podrien tenir un accés més restringit als mercats de la Unió Europea sota el règim d’equivalència del bloc.
5. Hi ha riscs per a aquest escenari favorable? El risc és que un nombre suficient de ministres abandonin el govern a fi d’estimular un desafiament al lideratge dins de les files dels conservadors, la qual cosa podria conduir a un canvi en la política del Brexit. La setmana passada no es va produir cap dimissió important, però recentment ha començat una sèrie de dimissions «menors», fet que ha provocat certa volatilitat. La més significativa ha estat la de Dominic Raab (secretari per al Brexit), seguida per les de Shailesh Vara (ministre d’Irlanda del Nord) i Esther Mc Vey (secretària d’estat de Treball i Pensions). Per la seva banda, alguns dels membres lleials al gabinet, com ara el canceller Philip Hammond o el secretari de negocis Greg Clark, han instat els líders empresarials a donar suport a l’acord.
Esperem que això ajudi.
