PERIODISTA
La qüestió no és si la Corona està disposada a escometre els canvis cosmètics necessaris per a la seva supervivència, sinó si als ciutadans espanyols se’ls va a seguir escamotejant el seu dret a decidir el model d’Estat que prefereixen. A dites ciutadanes se’ls ha explicat que viuen en una democràcia, però, simultàniament, que no poden triar a la màxima magistratura de la Nació, doncs aquesta és, com l’alopècia o els béns immobles, de caràcter hereditari. Si a això se li afegeix l’origen de la dinastia, el personatge que va dissenyar la seva restauració i el simulacre democràtic per la qual aquesta va ser consagrada, aquell referèndum constitucional del 78 que, sobre les seves limitacions i condicionants, no van votar ni van sancionar milions d’espanyols, els que avui tenen menys de 50 anys, el resultat no pot ser un altre que el que avui bloqueja una sortida nacional cap al futur en els deguts termes de consens i racionalitat.
D’una altra part, més cenyida als últims esdeveniments protagonitzats per la Família Real, les coses tampoc podien haver evolucionat, en puritat, d’una altra manera. Blindada pel tabú i la censura, encapçalada per una persona irresponsable davant la llei, ocults els seus ingressos, les seves despeses, les seves finances, els seus negocis i les seves propietats per un gruix i impenetrable mantell protector, i desconnectada absolutament del carrer per la qual transiten els ciutadans, les seves preocupacions, els seus interessos, les seves necessitats i els seus anhels, l’aquesta família tenia, tard o d’hora, que aparèixer davant els ulls del comú com una cosa alguna cosa marciana que no representa ni poc ni molt al conjunt de les famílies espanyoles, i pràcticament gens, com és natural, als individus.
Més sembla mantenir-se des del poder la idea que promoure un debat seriós i vinculant (referèndum) sobre el particular, sobre el règim polític de convivència que prefereixen els espanyols, equival a una acció de sabotatge gairebé terrorista, o desatemptada o inconvenient en el millor dels casos. Però el rellotge de la Història no deté per això el seu tic-tac.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
