Des de sempre els mitjans de comunicació hem estat incòmodes per als poderosos. Des de sempre se’ns ha mirat amb recel i l’afició de matar al missatger lluny de decréixer, va en augment.
Avui he sentit un regust especial en llegir com, a hores d’ara, encara els periòdic tiren d’imaginació per burlar qualsevol tipus de censura. Resulta que el periòdic sensacionalista The Sun ha buscat la manera de saltar-se la prohibició de la Casa Reial Britànica que es publiquessin unes fotos del príncep Harry nu durant una tabola a las Vegas.
Fins ara cap mitjà del Regne Unit, ni de paper ni d’Internet, havia divulgat dues fotos publicades per la web nord-americana TMZ preses a l’habitació d’un hotel, perquè la Casa Reial havia avisat que es tractava d’una violació de la intimitat del fill menor del príncep Carles, tercer en la línia de successió de la Corona.
Personalment no m’agrada The Sun, ni aquest tipus de premsa sensacionalista, però sí m’ha cridat l’atenció com han intentat evitar la censura.
És veritat que va ser el mateix portaveu de la Casa Reial qui va confirmar que l’home ales fotos és el príncep Harry, fill menor del príncep Carles, però l’exigència amb els mitjans bé podria ser la mateixa amb el propi príncep, la manera de viure del qual no és precisament exemplar. El que s’ha dit: l’afició de matar al missatger va en augment i, de censors, n’hi ha de tot tipus i condició.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
