El que són les coses: quan Mao Tse-Tung va decretar el 1858, dins del pla Gran Salt Endavant, la guerra sense caserna contra Les Quatre Plagues i el consegüent extermini dels ratolins, les mosques, els pardals i els mosquits, criatures que componien, segons l’embogit Timoner, les anomenades plagues, amb la qual cosa va aconseguir que prop de 30 milions de persones morissin durant la Gran Fam Xinesa que es va abatre sobre el país poc després. I és que Mao, aquella bèstia marró que a més de brutalitzar als xinesos va exportar el seu pensament a coses com a Sendero Luminoso o el GRAPO de Pío Moa. El que va aconseguir en liquidar als pardals, a centenars de milions de pardals, va ser l’aparició d’una bíblica plaga de llagosta (aquesta sí, una veritable i letal plaga) que va destruir les collites i va deixar sense aliment a regions senceres. Mosquits, no obstant això, es van caçar pocs.
Els mosquits són més difícils de caçar que els pardals, aquests inofensius i sublims animals, i molt més els mosquits-tigre, que són els que abundaven en els arrossars de la Xina i que avui abunden, reproduint-se a velocitat vertiginosa, a Catalunya. Detectats per primera vegada a Espanya, el 2004, a Sant Cugat del Vallés, aquests mosquits-tigre són més difícils de caçar fins i tot que els mosquits normals, doncs piquen de dia i atroçment per cert. Però és que així com Mao va aconseguir exterminar als pardals a força de potents verís que enverinaven tot l’hagut i per haver-hi, i fins i tot mitjançant tècniques tan cruels i subtils com la de l’esgotament, que consistia a emetre sorolls constants que, en impedir-los posar-se, els feien desplomar-se rebentats i exànimes, amb els mosquits-tigre va haver d’emprar, a part de les manotades de la gent, aquests pintorescs artefactes matamosquits que un tal Aaron Sánchez, instal·lador de pladur en atur, ha començat a importar en massa de Xina, ja que es veu que els hi va quedar de les Quatre Plagues un gran romanent.
Sigui com sigui, els mosquits-tigre estan aquí, presents ja en grans extensions del nostre territori, i els científics que han pres cartes en l’assumpte diuen que ja no marxaran mai. Com la terrible ombra de Mao de la memòria diminuta dels pardals.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
