Quan un pensa en el tipus de persona que vol que dirigeixi el seu país, ciutat, feina o fins i tot comunitat de veïns, té clar com vol que sigui: capaç, honesta, amb valors, dialogant, sensible als problemes de la gent… Personalment jo el que més valoro és que sigui algú que sàpiga cap on va. Que tingui clar què vol fer i com ho vol fer, i que ho faci.
El polític per definició ha de ser un home d’acció i com a tal ha de saber prendre decisions. I no només això, un cop preses ha de ser capaç de dur-les a terme. Per fer això ha de ser de caràcter fort, valent i sobretot honest amb si mateix per tal de no estar subjecte als tacticismes del moment.
Aquells que pel motiu que sigui no comparteixen la decisió que s’ha pres, acostumen a acusar aquestes persones, entre altres coses, de tenir poca flexibilitat, de ser autoritaris, de no saber o voler reconèixer els errors, de no saber escoltar les inquietuds de la gent, de només voler afavorir uns quants, … I no dic que no pugui ser, però tot això és el que es pressuposa que ha fet i tingut en compte abans de la presa de decisió, i per tant analitzat i valorat en aquell moment. Ara bé, si un cop s’executa aquesta decisió comencen els dubtes i es van fent canvis segons com sona la música o com són les reaccions, la credibilitat i confiança en la feina i capacitat d’aquesta persona desapareix completament.
A casa nostra tenim exemples del que pot passar quan prens una decisió i ets o no capaç de mantenir-la i executar-la després. Un de molta actualitat és la peatonalització de l’avinguda Carlemany-Meritxell. En aquest cas podem veure un comportament molt diferent per part dels comuns implicats. El temps dirà si ha estat o no una decisió encertada però el que si és clar és que la manera en què el Comú d’Escaldes-Engordany ha gestionat aquest afer un cop va prendre la decisió, aguantant una critica ferotge d’un sector afectat, com a mínim li atorga credibilitat i força per tal de poder tirar endavant altres iniciatives en el futur que no tinguin un consens del 100%. Per l’altre cantó, tenim el Comú d’Andorra la Vella, que un cop va prendre la decisió de modificar la circulació a l’avinguda Meritxell en una línia semblant, es va fer enrere només dues setmanes després de posar-ho en funcionament. En aquest cas no podrem saber si aquesta va ser la decisió correcta o no ja que no es va deixar el temps suficient per poder-ho avaluar, però el que sí que és clar és que a partir d’ara, aquest Comú ho tindrà realment difícil per poder tirar endavant decisions no consensuades al 100% ja que qualsevol grup es veurà amb el dret de poder bloquejar una iniciativa i per tant limitar molt la seva capacitat d’actuació.
El món sencer s’aparta quan veu passar una persona que sap on va! Aquesta frase atribuïda a Antoine de Saint-Exupéry, reflecteix molt bé el que un espera dels seus polítics i que cada cop costa més de trobar.
