PERIODISTA
No llegir a Sun Tzu per concloure que una ordre seguida de contraordre condueix, ineluctablement, al desordre. O a la contradicció i sense altra explicació possible que el nerviosisme o el desconcert. Ho hem vist en l’arrencada de setmana amb el cas de Jesús Sepúlveda, exalcalde popular de Pozuelo d’Alarcón i exmarit de la ministra de Sanitat. Fins dilluns, tot i estar imputat en el cas Gürtel, Sepúlveda continuava cobrant un sou del PP. Ara, ha estat acomiadat per Maria Dolores de Cospedal.
Enviant a l’atur a Sepúlveda quan fins fa dos telenotícies des de la direcció del PP argüien que pel fet d’estar imputat no se li podia acomiadar, el que ha vingut a demostrar és la inquietud i l’alt grau d’improvisació amb què la cúpula dels populars estan gestionant l’encreuament de dos casos (Bárcenas i Gürtel) sobre els que planeja l’ominosa ombra de la corrupció política.
L’opinió pública coneix la quantia i circumstàncies de les donacions rebudes pel matrimoni Sepúlveda-Mato de mà de la trama organitzada per Francisco Correa, empresari a la presó des de fa anys. Per raó d’aquestes informacions, l’oposició reclama la dimissió de la ministra.
La ministra de Sanitat addueix en el seu descàrrec que res sabia sobre l’origen dels regals: bitllets d’avió, pagaments d’hotels. Potser no sabés d’on venien tants favors, però el que no resulta creïble és que ignori la responsabilitat política inherent al cas. El passat cap de setmana el president del Govern va donar suport la continuïtat de Mato al capdavant del Ministeri de Sanitat.
Quan fa anys Pilar Miró va ser obligada a dimitir com a directora general de RTVE i posteriorment enjudiciada per un assumpte considerablement menor que el que gravita sobre la senyora Mato, des del PP, ningú va tenir semblant deferència cap a ella. La direcció dels populars va clamar al cel, demanant la destitució.
Es veu que ara la vara de mesurar ha canviat de mans i d’envergadura. És probable que amb l’acomiadament de Sepúlveda la direcció del PP hagi cregut que havia donat amb el fusible del cas. El cap que una vegada sacrificada faria baixar el nivell de les aigües. Molt em temo que no serà així. Tinc per a mi que el full de ruta dels casos Sepúlveda-Mato i Bárcenas va camí d’assemblar-se a una de les novel·les d’Àgatha Christie. En els seus trames, com se sap, els negrets desapareixien d’escena d’un en un, però acaben desapareixent. Tots. Al temps.
Periodista
Per a m�s informaci� consulti l’edici� en paper.
