PERIODISTA
Trenta i tants anys després, el discurs del Rei és un clàssic de la nit de Nadal. El més destacable del discurs de Nadal d’aquest any ha estat que sense apartar-se del registre habitual –enumerar els problemes del moment sense aprofundir-hi– ha estat menys « governamental» que en altres ocasions.
En aquesta línia cal subratllar una frase rotunda sobre el problema de l’atur. Davant de les metàfores a l’ús sobre els brots verds o la llum al final del túnel, Joan Carles ha dit el que els ciutadans del carrer constatem cada dia: que només es podrà dir amb propietat que hem sortit de la crisi el dia en el qual trobin feina tots aquells que avui estan a l’atur .
D’altra banda, el discurs va recórrer a l’habitual apel·lació al diàleg com a mètode de solució dels problemes col· lectius. Del que s’ha dit pel Rei es pot col·legir que no té una opinió contrària a una eventual reforma de la Constitució. Va parlar de l’«actualització dels acords de convivència, amb generositat per comprendre les raons de l’altre», però també va recordar que la llei està per complir-la.
Al fil de les seves paraules hi haurà qui pensi que s’estava referint a la crisi plantejada per la deriva independentista del « Govern» de la Generalitat de Catalunya. O potser, no. Ja dic que la virtualitat d’aquest tipus de discursos rau en la seva versatilitat. Cada un pot acudir a les seves paraules per trobar el ressò del propi discurs.
On va estar rectilíniament clar va ser en dir que com a Rei d’Espanya: «volia transmetre la seva determinació de continuar estimulant la convivència cívica en l’acompliment fidel del mandat i les competències que li atribueix l’ordre constitucional i de fer-ho amb les exigències d’exemplaritat i transparència que avui reclama la societat». Dit en plata: no té intenció d’abdicar. Sens dubte és un missatge molt precís destinat a quants militen en l’àrea republicana o els qui se’ls sent despotricar des de la grada dels cortesans impacients.
Fins on la imatge televisada permet concloure, Joan Carles té molt millor aspecte que l’última vegada que el vam veure a la sortida de l’hospital madrileny on li va ser implantada la que està cridada a ser la definitiva pròtesi de maluc. Si va bé de salut i està al dia del que passa al seu voltant té sentit que no vulgui jubilar-se. I menys en temps de sotsobre com els presents . Què el Rei estigui al seu lloc i disposat a seguir, és una bona notícia.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
