L’anomenat ‘confirming’ també conegut com el factoring invers, en anglès és anomenat «Reverse Factoring» i aquesta sol ser la denominació utilitzada en l’àmbit internacional per a aquest producte financer. En finances operatives el ‘confirming’ és en realitat el ‘factoring’ a proveïdors ofert pels clients als seus proveïdors de béns i serveis venuts a crèdit i amb venciments de factures superiors als 30 dies. Així mateix, en molts països també se li denomina «Supply Chain Financing» per la seva contribució com a instrument útil per a les finances operatives de les empreses proveïdores de béns i serveis. El ‘reverse Factoring’ (millor conegut a Espanya com ‘confirming’) és una modalitat de pagaments a través de les entitats de crèdit que ha tingut molt èxit a Espanya gràcies als terminis de pagament tan llargs que hi ha al país (el període mitjà de pagament supera actualment els 90 dies tot i la norma establerta en la Llei 3/2004 de 29 de desembre que prohibeix els ajornaments de pagament superior a 60 dies). A la resta de països europeus el ‘confirming’ és poc utilitzat, ja que amb terminis mitjans de pagament de 40 dies (o fins i tot menys) no és un instrument necessari per al finançament de l’actiu corrent i obtenció immediata de liquiditat de les empreses proveïdores en la majoria els estats europeus.
El ‘reverse factoring’, és un servei per a aquelles empreses que volen substituir els sistemes tradicionals de pagaments (lletra de canvi, rebut, transferència, xec, pagaré, etc.) per un sistema que permet simplificar els tràmits administratius, comercials, i financers, tant per a pagaments en mercat nacional com d’exportació o importació. Al revés del que succeeix amb altres serveis de tercers o serveis financers com són l’assegurança de crèdit, el ‘factoring’ i el ‘forfaiting’, el ‘confirming’ és una modalitat de servei prestat per tercers (entitats financeres) que no pot ser sol·licitada directament a l’entitat de crèdit per iniciativa del proveïdor, sinó que ha de ser promoguda pel client. En el ‘confirming’ és el comprador i destinatari de l’operació el que tria aquest sistema com a canal de pagament per als seus proveïdors amb l’objectiu que puguin cobrar anticipadament les seves factures. Per tant, en el ‘reverse factoring’ el proveïdor només té un paper passiu, ja que pot acceptar o rebutjar l’oferiment del client que li proposa aquest sistema de cobrament anticipat a través d’una entitat financera.
Al ‘reverse factoring’ en el cas que el proveïdor accepti l’oferta de cobrar anticipadament, a més elimina el risc d’impagats, ja que l’entitat assumeix la bona fi de l’operació i es fa càrrec del risc comercial en cas d’insolvència definitiva de comprador a menys que en la clàusula de cessió del crèdit s’hagi introduït que el proveïdor cedent respon solidàriament de la solvència de client. En aquest cas estem davant d’una modalitat de ‘confirming amb recurs’ (a causa de la crisi cada vegada hi ha més entitats que la fan servir) i el proveïdor ha de reintegrar al banc dels imports anticipats de les factures. Per consegüent abans d’acceptar un ‘confirming’ cal llegir detingudament les condicions ofertes per l’entitat financera i comprovar que la cessió de les factures sigui «sense recurs».
Per descomptat a més d’oferir avantatges a proveïdor, el ‘confirming’ també té molts avantatges per al comprador que utilitza aquest sistema. Amb el ‘reverse factoring’ la societat financera ofereix un servei complet, ja que es converteix en una gestora de pagaments del seu client -que és el comprador de béns i destinatari de les factures- li ordena efectuar per abonar les seves compres a proveïdors, de manera que el client s’oblida de la qüestió de pagaments a subministradors, s’estalvia totes les despeses d’administració de pagaments, els documents de pagament i tota la feina administratiu que no sol aportar valor afegit a les empreses. Molts clients utilitzen l’argument el pagament per ‘confirming’ per obtenir millors preus dels seus subministradors, ja que ofereix als seus proveïdors un finançament fora de les seves línies de crèdit habituals i que poden obtenir de manera ràpida. A més, si les sumes dels pagaments anticipats realitzats a proveïdors són elevats, el client pot obtenir algun tipus de bonificació per part de l’entitat financera.
El funcionament del ‘reverse factoring’ s’inicia quan el deutor / pagador envia la relació de proveïdors a pagar amb indicació de les factures que ha conformat. L’entitat financera contacta amb cada proveïdor per comunicar-li el pagament al seu venciment i els ofereix a dues possibilitats: la primera seria la d’acceptar una oferta de cobrar anticipadament l’import de les factures que se li fa pel crèdit existent amb el comprador, de manera que l’entitat financera avança els imports a cobrar. L’entitat de ‘confirming’ avança el 100% de les factures menys les comissions. Això permet al proveïdor aconseguir un disponible immediat a canvi d’una comissió pel servei. En cas que el proveïdor accepti l’oferta de cobrar anticipadament, a més s’elimina el risc d’impagats, ja que el ‘confirming’ és sense recurs i l’entitat bancària assumeix la bona fi de l’operació i es fa càrrec del risc comercial en cas d’insolvència definitiva de comprador a menys que l’acord de cessió de les factures inclogui una clàusula per la qual el proveïdor cedent respon solidàriament de la solvència del client pagador. En aquest cas el proveïdor haurà de reintegrar a l’entitat financera els imports anticipats. Les modalitats de bestreta dels fons són:• Avançament total (bestreta automàtic de totes les factures futures del seu client)• Avançament parcial (bestreta puntual d’una determinada factura, en les futures es podrà escollir).
I la segona seria la de no acceptar el pagament anticipat i cobrar les factures al seu venciment. En aquest cas -si no hi ha cap contratemps- la societat financera li remetrà el dia del venciment l’import de les factures relacionades per mitjà d’una transferència bancària.
Val la pena dir que el ‘reverse factoring’ és sense recurs només si el proveïdor anticipa el cobrament de les factures; si no ho fa el pagador pot revocar el pagament, o si entra en situació concursal o d’insolvència de fet l’entitat bancària no assumeix cap responsabilitat del pagament notificat. Cal tenir en compte que el proveïdor no ha d’aportar cap factura, només les escriptures de la societat. Les comissions i costos associats en cas d’acceptació de la bestreta de les factures solen ser les següents:
Els costos associats a la bestreta poden variar segons l’entitat de crèdit, i sense perjudici dels acords particulars que puguin existir entre els clients i els seus bancs, els costos solen ser:
• Un interès calculat amb un diferencial sobre l’Euribor del període
• El diferencial sol estar entre el 2% i el 5,5%
• Un interès sòl o interès mínim a partir del 5%
• Una comissió sobre nominal i / o nominal mínim entre el 0,25% i 0,60% – un mínim d’entre 10 i 12 euros
Per al client que paga als seus proveïdors per ‘confirming’, sol obtenir uns ingressos financers per repartiment de marge financer, sempre que el proveïdor s’anticipi el crèdit (la factura). El client negocia amb el banc rebre una part del marge financer dels imports descomptats, a manera de compensació pel negoci facilitat. Aquests són els percentatges més aplicats sense perjudici dels acords particulars que puguin existir entre els clients i els seus bancs:
• Entre el 20% i 50% del diferencial
• Entre el 10% i 30% de la comissió sobre nominal
Cal tenir en compte que per al client que paga al seu banc les factures anticipades en Confirming hi ha diferents modalitats de reintegrament:
• Confirmació de pagaments simple (el client reintegra al banc en una data establerta segons venciment la remesa factures conformades)
• Confirmació de pagaments amb finançament (el client reintegra posteriorment a la del venciment)
• Confirmació de pagaments amb inversió (el reintegrament s’efectua en data anterior al venciment de la remesa, i mitjançant l’anticipació el client pot col·locar excedents de liquiditat)
En cas que el proveïdor accepti el pagament avançat de les seves factures els principals avantatges per al proveïdor són:
• Assegurar el cobrament de les mateixes eliminant el risc d’impagats o fallits
• Aconseguir liquiditat immediata
• Treure definitivament del balanç dels comptes per cobrar
• Evitar l’endeutament a curt per finançar les seves vendes a crèdit
• Reduir el risc bancari amb les seves pròpies entitats de crèdit
• Limitar la seva aparició en les centrals d’informació de riscos dels bancs centrals
• Estalviar en les despeses administratives de cobrament que no aporten valor afegit a l’empresa subministradora.
• Estalviar-se els timbres i tributs de la gestió tradicional de cobrament dels efectes
• Reduir el seu període mitjà de cobrament
• Reduir el seu actiu corrent sense augmentar el seu passiu a curt en convertir en disponible els saldos de clients.
