Aquesta passada nit de Nadal una mica abans de la mitjanit vam anar de nou a veure el Cant de la Sibil·la a la Catedral de Sta. Maria d’Urgell a la Seu d’Urgell. Per descomptat, tot seguit vam assistir a la Missa del Gall, presidida per l’arquebisbe d’Urgell Joan Enric Vives, i concelebrada pel rector de la catedral i el vicari general Mn. Ignasi Navarri. I d’aquest Cant és precisament del que us vull parlar avui.
Els orígens del cant es remunten a Ripoll l’any 975, en els orígens de Catalunya com a nació, i durant tota l’edat mitjana va gaudir d’una creixent popularitat arreu del sud d’Europa, amb versions en llatí, català, occità i castellà, i amb arranjaments corals i instrumentals d’acord amb el temps.
A la capital de l’Alt Urgell, el Cant de la Sibil·la es va recuperar el 2011, després de no haver-se interpretat des de feia 500 anys. De fet, hi ha constància explícita que es cantava, com a mínim, des del segle XII. La Sibil·la amb el seu cant avisa a tots els fidels que van assistir que: “Lo jorn del judici, parrà qui haurà fet servici!”. El Cant de la Sibil·la és una profecia cantada que formava part d’un drama litúrgic que va ser de gran difusió a l’Edat Mitjana on es representava durant la llarga vetlla de Nadal i, actualment, declarat patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO el 2010. En aquest drama diversos personatges, entre els quals la Sibil·la Eritrea, anunciaven un cataclisme terrenal i la vinguda de Crist en el Judici Final.
La Sibil·la, interpretada a la Seu per la soprano i historiadora Sra. Laura de Castellet és una profetisa que canta la fi del món, seguint la partitura original que es conserva a l’Arxiu Capitular d’Urgell inclosa en l’Ordinari de la Catedral de l’any 1536, i indica que l’interpretava la nit de Nadal un nen, membre de l’escolania catedralícia. A finals del segle XVI el Concili de Trento va prohibir aquesta mena de celebracions populars perquè les considerava massa teatrals. Es desconeix en quin moment es va deixar de cantar a la Seu, però els experts creuen que va ser al cap de pocs anys d’aquesta prohibició. Això va fer que el Cant anés desapareixent dels rituals nadalencs dels Països Catalans, però sí que es va mantenir a Mallorca i a l’Alguer, on s’ha continuat interpretant de manera ininterrompuda.
De fet, jo ja havia assistit diverses vegades al Cant de la Sibil·la a la catedral de València on la nit de Nadal la Sibil·la també canta i anuncia la vinguda de Crist i el Judici Final, els dos passatges cristians més influents en la mentalitat de l’home de l’època.
Si no heu anat a escoltar-lo, no deixeu de fer-ho l’any vinent. És una tradició que val la pena.
