PERIODISTA
Segons es desprèn de l’últim informe de l’OCDE i de les anàlisis de l’aigua dels nostres rius, els espanyols ens fiquem de tot. Hi ha qui creu que per això es vota el que vota. Però si no guardés relació la ingesta massiva d’estupefaents, alcohol i ansiolítics amb la victòria electoral per majoria absolut , fa un parell d’anys, d’un personatge com Mariano Rajoy, no seria aquesta l’única contradicció o extravagància: tot i picar el cos i la ment amb tota classe de narcòtics, la nostra esperança de vida, 82,4 anys, supera la mitjana de la Unió Europea. Com Rajoy s’assabenti, perquè l’hi expliqui Fátima Báñez o pel que sigui, ens posa la jubilació als 80 anys.
Anem cecs però, pel que sembla, la nostra vida és llarga, encara que amb la mala vida que s’ha entestat a donar-nos el Govern del PP, se’ns farà més llarga encara. Sabíem que l’alcohol és un bon conservant, però ignoràvem que la cocaïna, l’haixix o l’Orfidal compartissin aquesta qualitat. Cervell que no veu, cor que no sent, que triga més, en conseqüència, en dir fins aquí hem arribat. Al cervell, on es troba tot o no es troba res si s’embruteix, és al que es dirigeixen principalment les substàncies que ens col·loquen i les restes es porten als rius que van a donar al mar. Que l’hi preguntin al Manzanares, que va fins a dalt d’opiacis. Abans de caure els seus residus al modest riu de Madrid, on fa algun temps bevien els mamuts sense que els hi passés res, tota aquesta droga va passar pel coco de la molta gent que el freqüenta, i allí es barreja amb l’alcohol, i amb les pastilles, i amb la nicotina, i amb tot el que, segons sembla, ens té tan disminuïts i amb la voluntat fluixa .
Vivim 82,4 anys, però en aquest interval, ¿com vivim? ¿Com sobreviure? En els dos anys que porta el PP sense embuts, engolfat en la seva venjança a la població, l’esperança de vida no sé si s’haurà mantingut, ¿però i l’esperança seques? ¿Hi ha esperança que resisteixi dos anys més en aquest paisatge d’escàndols, corrupció, atropellaments, insults a la intel·ligència i injustícia? Hi ha exercicis que pel que es veu se’ns donen millor que altres: donar-li al nas o empinar el colze, millor que dipositar amb els dits un paper en una urna. No sé si una mica més sobris viuríem més, o menys, però segur que viuríem millor.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
