Falten pocs dies perquè fem algun referència a la Constitució. I com em recordava un vell amic del Pas, alguna serà més o menys enverinada, sobretot per als que van fer campanya pel no. Deixaré per a vaques sagrades com diu el bon amic Antoni Morell, les pàgines del dia i si s’escau de tota la setmana, perquè la meva ploma aboqui el meu sentiment. Recordo Tot Sants amb molta tendresa perquè durant anys passava el dia en companyia de la padrina. Visitàvem el cementiri, arranjàvem i posaven flors a les tombes dels familiars: els besavis, el padrí, el pare i la Marta. La Marta, la jove de la fotografia de color sèpia, amb els rinxols sobre el front, els ulls grans i tristos, i un somriure als llavis que imagino vermells, damunt el coll blanc emmidonat de la brusa ben planxada i cordada. Durant anys la Padrina deixava roses i llàgrimes a la seva tomba. Prop de quaranta anys després, davant el foc de casa, en la seguretat d’un país que vetlla i defensa els seus, que respecta i dóna suport als més dèbils des de fa més de vuit cents anys, somric mentre observo les fotografies del pare i de la padrina, mentre penso que falta una fotografia, i que malgrat els anys que han passat, avui puc mostrar la meva disconformitat amb la Constitució, amb la societat i amb la hipocresia dels nostres raonaments més injustificables. Deixem-nos de poesia, per quins set sous la meva padrina no va poder mai, no va gosar, no li van permetre viure el seu amor lliurament? Qui som nosaltres per a permetre o denegar-li el matrimoni amb una altra dona i la seva relació o la seva vida en parella? Avui al costat de la seva fotografia hi hauria d’haver la fotografia de la Marta. No ens tremola pas la veu quan diem que tots som iguals davant l’estat, la llei i els homes, sigui entonant el Gran Carlemany, la Marsellesa o el Déu salvi a la Reina. ¿Per quin motiu i per quines raons sabem trobar excuses, raons, mitges paraules i totes les lleis escrites i no escrites per a no reconèixer que les persones som primer? Cal que sortim al carrer, políticament correctes ho serem. En una nova Iniciativa legislativa popular, potser per fer callar la nostra consciència.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
