En setmanes anteriors he parlat en aquesta mateixa columna de criminologia, delinqüència econòmica i, inclús, de malaltia mental. En aquesta ocasió m’agradaria parlar d’investigació criminal, però no des de la perspectiva policial, sinó de la d’una de les tècniques més desconegudes però més rellevants: l’entomologia forense. Probablement per aquest nom pocs de vosaltres, lectors, sabríeu dir de què es tracta. No obstant, si menciono a Jack Hodgins, de la sèrie Bones, alguns us en podreu començar a fer una idea.
L’entomologia forense és una disciplina de la ciència forense que es dedica a l’estudi dels insectes en el context de les investigacions criminals i forenses. El seu objectiu principal és utilitzar la informació proporcionada pels insectes que colonitzen cossos humans en descomposició per determinar aspectes temporals crucials com l’interval postmortem i, per tant, ajudar a establir la línia de temps d’un crim. Així doncs, aquesta disciplina es basa en el coneixement de l’ecologia i el comportament dels insectes que colonitzen els cossos en descomposició, proporcionant informació valuosa als investigadors i experts forenses.
A Espanya, com en altres llocs del món, aquesta ciència ha estat crucial per resoldre casos criminals. Experts locals l’han utilitzat per esclarir homicidis, identificar restes humanes en avançat estat de descomposició i establir coartades o contradiccions en testimonis de sospitosos. A més, pot ajudar a determinar la causa de la mort a través de l’anàlisi de la successió d’insectes que colonitzen un cadàver en funció del temps transcorregut des de la mort.
L’ús de l’entomologia forense es basa en el principi de successió faunística. Els insectes colonitzen els cossos morts en una seqüència previsible. Les primeres hores després de la mort, els insectes necròfags, com les mosques, són els primers a arribar i dipositar els seus ous. Aquests ous eclosionen en larves que es nodreixen del teixit del cadàver. Després, les larves passen per diverses etapes de desenvolupament abans de pupar i convertir-se en adults. L’observació de l’edat i l’estat de desenvolupament d’aquests insectes pot proporcionar informació precisa sobre el temps de mort. A més, intervenen en aquest estudi les anomenades «esquadres de la mort», és a dir, els diversos tipus d’insectes presents en un cos segons el seu estat de descomposició, permetent precisar amb major èxit la temporalitat del crim.
A més de l’estimació de l’interval postmortem, l’entomologia forense també pot ajudar a identificar la ubicació del cadàver abans del seu descobriment. Els insectes presents en el cos poden indicar si el cadàver va ser mogut o si hi ha hagut algun canvi en la seva posició, la qual cosa pot ser crucial per establir la línia de temps d’un crim i verificar la coherència dels testimonis dels sospitosos.
Cal destacar que aquesta disciplina treballa en col·laboració amb altres camps forenses, com la medicina forense i la criminalística, i els experts han de cooperar estretament amb els investigadors i experts d’altres disciplines per proporcionar proves sòlides en un cas.
A Catalunya, s’han aconseguit avenços significatius en la recerca de casos criminals gràcies a l’entomologia forense. La recopilació i l’anàlisi de dades entomològiques han permès als investigadors resoldre casos antics i proporcionar respostes a famílies que han esperat molt de temps per conèixer la veritat sobre la desaparició o mort dels seus éssers estimats.
L’entomologia forense és, doncs, una eina molt valuosa en la investigació criminal arreu del món, ja que la seva capacitat per determinar l’interval post mortem i proporcionar proves concretes basades en la successió faunística d’insectes la converteix en una disciplina essencial per resoldre crims i portar els culpables davant de la justícia. Continua evolucionant i executant un paper crucial en la recerca de la veritat en la investigació criminal. Tot això gràcies a la investigació d’uns diminuts herois.
