fabiolasofia@andorra.ad
EEl pròxim dia 3 de gener se celebra el Dia Mundial de la Pau que intenta difondre al món sencer un missatge d’amor universal i, especialment, de no violència.
Va ser l’ONU qui va elegir aquest dia en commemoració a Mahatma Gandhi. El 3 de gener de 1948 el líder pacifista va morir assassinat per un membre d’un grup extremista hindú. Aquí tenim algunes de les frases de Ghandi parlant de la pau. Una veritable reflexió envers al tema:
–«No deixis que es mori el sol sense que hagin mort els teus rancors».
–«Ningú pot fer el bé en un espai de la seva vida, mentre fa mal en un altre. La vida és un tot indivisible».
–«No hi ha camí per a la pau, la pau és el camí».
–«Ull per ull i tot el món acabarà cec».
Ara m’agradaria contrastar aquesta, gairebé, utopia de pau mundial que estem buscant amb la crua realitat. Citarem les paraules dites per l’uruguaià Eduardo Galeano, periodista, escriptor i guanyador del premi Stig Dagerman –atorgat a persones o organitzacions que continuant amb l’esperit de Dagerman que defensen la importància i l’accessibilitat a la paraula lliure– al seu llibre Patas arriba. La escuela del mundo al revés per a fer-ho:
«Per cada dòlar que les Nacions Unides gasten en missions de pau, el món inverteix dos mil dòlars en despeses de guerra, destinats al sacrifici d’éssers humans en caceres on el caçador i la presa són de la mateixa espècie, i on més èxit té qui més pròxims mata».
Paraules aquestes ben tristes, però per desgràcia molt reals encara que semblin una contradicció. Aquesta és la realitat que estem vivint. Mentre hi ha molta gent que, per posar tan sols un exemple, es mor de gana al món, molts diners, amb els quals es podria mitigar el problema de la fam, són invertits en tot tipus d’armes per acabar amb altres éssers humans. Reflexionem i fem un esforç entre tots per acabar amb aquesta pesta mundial que són les guerres que només aporten al món odi, rancor i mort.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
