Encara que en el moment de redactar aquest comentari no s’ha produït la votació del Parlament sobre la sobirania de Catalunya, sembla que tirarà endavant amb els vots compromesos en el pacte CiU-ERC de suport al Govern de Mas. L’esquerra ecològica d’Herrera (ICV) se suma a la resolució que reclama per al poble català el caràcter de «subjecte polític i jurídic sobirà». Però aquesta declaració, encara que sigui aprovada per la majoria esmentada, serà tan solemne i tan inútil com les quatre declaracions anteriors a favor del dret d’autodeterminació. És un intent clar de suplantar el titular de la sobirania nacional: el poble espanyol. No ho pot permetre el Govern, ni les Corts, ni els tribunals, que són les institucions que representen als tres poders de l’Estat. A part d’aquestes raons inspirades en mandats constitucionals, em sembla que el somni secessionista de Mas està amenaçat per altres factors de la realitat més propera i més incòmoda. Em refereixo a les tensions entre els socis del «tripartit» (CDC, UDC i ERC) creat com a escut protector del pla per aconseguir l’Estat propi en una Catalunya independent. El partit de Duran i Lleida no combrega amb l’independentisme de CDC i d’ERC. D’altra banda, ERC no combrega ni de lluny amb les polítiques econòmiques i les tesis conservadores de CDC. Són l’aigua i l’oli. I abans o després sorgiran tensions com les que ja han aparegut entre Unió i Convergència. Sobretot si, com s’està veient, el partit de Junqueras insisteix en mantenir la esquizoide conducta de fer oposició sense deixar de donar suport al Govern. Tampoc es pot mantenir el full de ruta secessionista respecte a l’Estat mentre s’està posant la mà perquè aporti centenars o milers de milions. L’últim element en contra del full de ruta sobiranista és la corrupció. Amb la seu embargada, el tresorer imputat i els fills de Pujol que no deixen de sortir en les cobles que parlen de fortunes amassades en pocs anys, a més del que està per sortir sobre finançament irregular de CDC, l’opinió pública catalana acabarà sospitant abans o després, que no és amor de país tot el que brilla en el nacionalisme.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
