Periodista
El problema social i econòmic dels desnonaments està que crema. Desenes de persones, entre elles el lehendakari, van donar el seu últim adéu a la dona de Barakaldo que va preferir suïcidar-se abans de ser desnonada, la Kutxabank va anunciar la suspensió de totes les execucions: els jutges van encapçalar la lluita contra la legislació hipotecària i es van aliar per pal·liar els efectes de la crisi en els més febles, fins al punt d’aplicar fórmules extraordinàries per alleujar els abusos de bancs, el PSOE va proposar que la nova llei s’apliqui ja als desnonaments en marxa, i el president del Govern va anunciar notícies per a avui (per ahir) mateix. Com diu el jutge degà de Barakaldo, «això ha de solucionar-se com més aviat». L’acord polític i social sembla unànime.
Però ara que Rajoy vol paralitzar i deixar en suspens els desnonaments a les famílies més vulnerables per impedir que els bancs recuperin les garanties i els diners prestats no estaria malament recordar la veritable causa del problema: els acomiadaments i els ERE. Per tant, la solució definitiva no és canviar la llei hipotecària, sinó evitar que moltes persones perdin casa perquè algú prèviament les ha acomiadat i no tenen ingressos per afrontar el pagament de la seva hipoteca, ja que, lògicament, primer hi ha la necessitat de menjar i després la de pagar la hipoteca.
L’assumpte és certament complex i denota la debilitat del propi mercat hipotecari espanyol, ja que en la immensa majoria dels casos de desnonament, el propietari hipotecador no ha tornat ni un 10% del que el banc li va prestar per comprar la casa, un clar símptoma de la manca de recursos per afrontar operacions immobiliàries de cert calat. Però això no ha d’impedir que, efectivament, es pugui superar per una via d’urgència el gran problema dels desnonaments.
De fet, hi ha bancs que ja converteixen possibles desnonaments en dació de pagament i lloguer social perquè les famílies afectades continuïn en els seus habitatges, perquè els bancs tampoc tenen molt interès a adquirir més actius que després hauran de malvendre. Però el que s’ha dit: el millor camí per suprimir els desnonaments és evitar els acomiadaments.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
