PERIODISTA
En l’ordre dels horrors domèstics, només hi ha una cosa més indignant, i inacceptable, que veure un policia armat fins a les dents copejar amb ferotgia un nen o una noia: contemplar com els bancs, auxiliats per lleis iniqües i igualment per policies, llancen de les seves llars als humils que, víctimes principals d’una política econòmica i social catastròfica, han perdut l’ocupació, els ingressos mínims per a la supervivència, i que, en conseqüència, no poden estar al dia amb els pagaments de la hipoteca. Doncs bé; sent això atroç, més ho és, si cap, que un decret-llei que suposadament es dicta per alleujar la seva situació, vingui, en realitat, a consagrar aquesta injustícia, a rematar, com si diguéssim, al mig mort per la pobresa sobrevinguda i l’amenaça de desnonament.
Molt en la línia de la política del Govern, submisa amb els bancs i despietada amb les persones, l’executiu idea un monstre de llei que, sota l’aparença d’una moratòria de dos anys per als desnonaments, només ho és, en veritat, per als llançaments, per al repugnant acte físic de tirar a la gent de les seves cases, doncs amb ella la tramitació i el procés dels desnonaments no es deté, i dintre de dos anys, quan es produeixi materialment, l’habitatge ja no serà propietat, des de fa molt, del despullat aquest dia d’ell. Però és que fins i tot els qui aconsegueixin acollir-se a aquest ajornament de l’execució, i viure en aquesta espècie de «corredor de la mort» que el decret-llei proposa, hauran de complir uns requisits tan restrictius, tan difícils, que hauran de ser molt pocs els que aconsegueixin reunir-los.
El PSOE, al que el Govern del PP va emplaçar a compartir semblant «solució», s’ha negat a subscriure-la, però això no l’eximeix de la responsabilitat de no haver fet res en favor de les víctimes de l’actual sistema polític-bancari quan governava, que és quan podia haver-ho fet. PP i PSOE s’han oposat reiteradament a, simplement, adequar la llei espanyola, tan inhumana, a l’europea, que si més no atorga algun dret, algun reconeixement, alguna possibilitat de defensa, al ciutadà en dificultats que es troba a punt de perdre, amb la seva casa, el refugi des del qual resistir el pas i els embats d’aquesta tempestat de misèria que ens recorre.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
