Les complicacions del dia a dia han convertit en una mena de paradís perdut la vida tranquil·la d’altres temps. Els mals de cap ens persegueixen i no són bona companyia perquè es fiquen amb nosaltres al llit i malgrat el cansament després d’un dia ple, el cap no deixa de funcionar i envia la son tan lluny que no hi ha qui l’agafi. Són abundants els estudis que diuen que anem molt mancats de son. Així, no és estrany que arrosseguem un cansament perpetu. Si no descansem, a l’endemà no podem treure tot el partit a les nostres facultats i la feina es complica. Ens falta humor, però no el de fe riure, sinó el de tenir ganes de fer les coses bé. Ens falta també la tranquil·litat per analitzar-les i sovint les veiem com problemes grossos que es desinflarien si la nostra capacitat per enfrontar-nos-en no estigués minvada pel cansament. Potser fem uns horaris inacabables, potser tenim uns costums que ens fan anar a dormir massa tard. Potser fem massa coses al llarg del dia i aquesta activitat emmascara la falta de son i pensem que amb unes poques hores podem anar tirant. És com si creguéssim que dormir les vuit hores adequades per reparar el cansament fos una pèrdua de temps. Que al països del sud d’Europa ens anem a dormir tard i ens llevem com als països del centre o nord és més que sabut. El més preocupant és que això no passa solament entre les persones adultes, passa també amb els joves. Comencem a dormir menys del necessari massa d’hora. Això és especialment perillós entre els adolescents. L’adolescència és una època de cansament degut als seus canvis físics. Això obliga a dormir deu hores diàries però hi ha molts pocs que ho facin. L’habitació de l’adolescent no és solament dormitori, és una estança plena d’artefactes que distreuen la son. Els xats nocturns fins hores prohibitives. Els mòbils, aparells de música, que no es tanquen mai. L’ordinador company inseparable. L’adolescent es posa a dormir però el seu cervell, estimulat inconscientment, continua funcionant. Aquesta manca de descans és directament proporcional a la baixada en el rendiment escolar, amb conseqüències de vegades irreparables. Tots plegats dormim menys del necessari i si seguim aquest ritme haurem d’esperar l’últim dia per descansar en pau.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
