Si partim de la base que el dret a la salut és un dret bàsic i elemental de tota persona humana no comprenem com el nostre Govern actua amb la sanitat pública de Catalunya, com ho està fent. Sincerament crec que s’equivoquen molt. És cert que s’ha estirat més el braç que la màniga però no és menys cert que ara amb aquesta reforma sanitària es fa pagar justos per pecadors i estem assistint astorats a una situació difícil del sistema sanitari. De veritat que són molt preocupants les notícies que cada dia ens arriben a través dels mitjans: que si llits i quiròfans tancats, que si retallades en salaris dels professionals o en plantilles acomiadant persones interins i interines, treballadors de la nostra sanitat, que si mitja paga de Nadal… No ha de ser fàcil pel Govern d’Artur Mas gestionar aquesta situació. A no ser que l’objectiu sigui privatitzar la nostra sanitat, llavors van realment per bon camí. El país però no es pot permetre amb l’excusa de la crisi malmetre un dels pilars d’una societat democràtica. Està clar que en una situació de crisi extrema cal prendre mesures, però mai mesures tant dràstiques que afectin la dignitat de les persones. Amb la salut no s’hi juga Sr. Mas, Sr. Boi Ruiz!, i abans de prendre aquestes mesures tant doloroses es pot estalviar per d’altres camins, mai més ben dit carreteres, per exemple, o en el famós impost de successions. Escric aquestes ratlles el dijous dia 6 d’octubre i vull manifestar que com a ciutadana i usuària de la sanitat pública de Catalunya, m’he sumat a la campanya Dempeus per la Salut Pública, signant la carta que molts metges, infermers, personal sanitari i usuaris de la sanitat pública de Catalunya hem enviat al gerent de l’ICS (Institut Català de la Salut), el Sr. Joaquim Casanovas, expressant indignació i la total oposició davant la intenció de retallar la despesa de la sanitat mitjançant les mesures abans esmentades. El president Mas ens ha anunciat que s’estalviaran uns diners amb la supressió de la paga de Nadal als membres i alts càrrecs del Govern. Em fa por que aquesta mesura es pugui estendré a d’altres col·lectius i llavors s’hi que pot ser pitjor el remei que la malaltia, doncs una gran part de la nostra economia se’n ressentirà, no solament les famílies, sinó també el comerç, des de les botigues d’alimentació fins a les llibreries, i sense parlar dels restaurants.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
