Falta poc més d’una setmana perquè Espanya es paralitzi. El dia 23 de juliol es duran a termes les eleccions que decidiran qui serà el cap de l’executiu espanyol per als (en principi) pròxims quatre anys, i, com no podia ser d’una altra forma, els mitjans de comunicació estan destinant sang i suor a defensar els seus candidats d’interès, ja sigui l’actual president Pedro Sánchez, en representació del PSOE, o Alberto Núñez Feijóo, amb la corbata blava.
Entre tota la campanya informativa que els mitjans estan duent a terme sempre acaben recuperant l’arma secreta per fer perdre la confiança en els líders polítics: els casos de corrupció. El problema d’utilitzar la corrupció com una eina de desprestigi radica en la pròpia naturalesa de la delinqüència econòmica, doncs històricament s’ha relacionat de forma intrínseca la criminalitat amb la violència. D’aquesta manera, només es percep el risc de la delinqüència si aquesta és violenta. En altres paraules: s’entén com a més perillós un robatori amb força que un blanqueig de capitals, encara que l’impacte social i econòmic sigui infinitament més significatiu, tal com es pot veure a la fascinant El Reino, de Rodrigo Sorogoyen.
Va ser precisament per aquesta irrellevància social que tenia la delinqüència econòmica que a principis del segle XX es va crear el terme (encara usat avui dia) de «delinqüència de coll blanc». El seu autor: Edwin Sutherland.
Sutherland, un criminòleg nord-americà, va ser el precursor en l’estudi de la delinqüència econòmica. En el seu treball seminal White-Collar Crime, publicat el 1949, on va analitzar i definir aquest tipus de criminalitat. També va fer servir el terme «delicte de guant blanc» (o «coll blanc») per descriure els actes delictius comesos per individus de classes socials altes o professionals, que operaven en el món de negocis o institucions. Aquest tipus de delictes es diferenciaven dels delictes tradicionals, com el robatori o l’assalt, ja que es cometien mitjançant enganys, frau, corrupció o manipulació de dades.
Segons el criminòleg, la delinqüència econòmica era més comuna del que la gent solia creure, ja que s’associava la criminalitat amb les classes socials més baixes. Va ser el primer en argumentar que aquesta forma de criminalitat era igualment perjudicial per a la societat i, en alguns casos, fins i tot més, car tenia un impacte econòmic i social considerable.
Sutherland també va destacar que la delinqüència econòmica sorgia en gran mesura de l’entorn empresarial, on les persones amb poder i influència eren temptades a cometre actes il·lícits en benefici propi. Va assenyalar la importància de l’aprenentatge social en aquesta forma de criminalitat, ja que els individus s’inspiraven en altres persones que havien comès actes delictius sense ser sancionades.
El treball de Sutherland va canviar la percepció de la delinqüència i va obrir el camí per a una major comprensió i estudi del delicte de guant blanc. La seva investigació ha tingut un impacte durador en la criminologia i ha contribuït a un enfocament més holístic en la lluita contra la delinqüència econòmica.
Gràcies a la contribució acadèmica d’aquest autor, la criminologia (encara ara) continua estudiant en profunditat el fenomen delictiu econòmic, però, malgrat tots els esforços per fer-lo visible, encara no té la consideració que tenen altres formes de criminalitat, en especial les violentes.
Així doncs, utilitzar actualment els escàndols de corrupció com a eina de desprestigi fa un favor a la visibilitat de la delinqüència econòmica, però, malauradament, no resulta efectiu, ni pel desprestigi ni per la dissuasió als que la cometen. No oblidem que estem parlant d’una delinqüència lligada a una cultura, a uns valors i un aprenentatge concrets. Per aquest motiu, els individus no delinqueixen des de les ombres, ho fan a la plena llum del dia, rodejats de tots nosaltres. Són, al cap i a la fi, delinqüents camaleònics.
