Cada desembre, decorem les nostres cases, encenem els llums, omplim les taules amb menjar especial i ens intercanviem regals. Sentim paraules com pau, amor, solidaritat i esperança, i durant uns dies sembla que tot al nostre voltant està infectat per una mena de bon humor i felicitat intrínseca. Per a molta gent, és l’època més bonica de l’any.
Per a altres, però, aquesta època de l’any significa ben poc. Són testimonis atònits d’una contradicció brutal: com podem gaudir de l’esperit nadalenc si excloem aquells que més ho necessiten?
Celebrem l’abundància, mentre hi ha famílies que ho han perdut tot.
Cantem sobre l’esperança, mentre hi ha nens que continuen morint de fam.
Brindem per l’any nou, mentre altres només esperen arribar-hi.
Parlem de pau i amor, quan hi ha un poble sencer que continua sent amenaçat de mort.
El veritable significat del Nadal no està en les compres ni en els regals que acumulem, sinó en els nostres gestos, les nostres accions i la nostra capacitat d’obrir el cor a aquells que més ho necessiten.
El Nadal no és un aparador del consumisme; és una oportunitat, i també una prova per decidir qui som.
I avui, la coherència exigeix una cosa senzilla, però urgent: alçar la veu, exigir humanitat, demanar als nostres governs i a la societat que deixin de fer els ulls grossos, posar la dignitat per sobre de la comoditat i acompanyar aquells que estan patint.
És hora de recordar que podem amplificar les veus d’aquells que avui criden, perquè quan van parlar, ningú no els van escoltar.
És hora que la generositat que tant proclamem per Nadal arribi a qui realment la necessita. Si ignorem el patiment dels més vulnerables durant aquesta època, aleshores no és Nadal, és un miratge de llums de colors i soroll.
Aquestes festes, el regal més valuós no és sota l’arbre, sinó a les mans que esteneu. Feu un donatiu i transformeu el Nadal d’una família a Gaza. .
