Si la setmana passada en aquesta columna parlàvem de com els polítics d’occident estan jugant al límit en la gestió de l’economia, aquesta setmana continuem amb l’ai al cor.
A falta de tant sols quatre dies, els partits republicans i demòcrates continuen sense posar solució a la suspensió de pagaments en què incorreran els Estats Units aquest proper dimarts, 4 d’agost, quan s’esgotin els fons per poder afrontar les obligacions de pagaments contretes.
La frivolitat amb que estan tractant aquest risc és tan sorprenen com desconcertant, fins al punt que ahir mateix els principals bancs dels Estats units demanaven per carta un acord immediat per elevar el sostre d’endeutament i retallar el dèficit, i evitar així una suspensió de pagaments de «molt greus conseqüències sobre l’economia mundial», asseguraven.
No deixa de ser desconcertant la gestió política del deute de la que ha estat la principal economia del món en el segle XX. Com també pot considerar-se una frivolitat que la UE hagi tardat un any i mig per rescatar el deute grec, posant en risc l’estabilitat de l’euro.
Són qüestions que a Andorra ens afecten de retruc, però que demostren certa versemblança en l’atracció pel risc en la gestió de la política econòmica. ¿Com si no es pot entendre que no haguem tingut un pressupost duran dos anys?
L’atracció vers l’abisme amb la que els països d’occident gestionen la política econòmica mostren com el centre del món s’ha desplaçat cap al sud-est asiàtic. La història que, mica a mica, està escrivint el nostre present mostra com la Xina, el principal banquer del deute sobirà i que posseeix una quarta part del deute dels Estats Units, passa de ser el país menys ric, a ser, per estalviador i treballador, el nou centre del món.
Davant d’aquesta situació, en la que la fragilitat del nostre sistema econòmic penja d’un fil en els països occidentals, els ciutadans cada cop són més pragmàtics i conscients.
Segurament aquest pragmatisme és el que ha donat la majoria absoluta a DA. Ara caldrà veure com el Govern d’Andorra gestiona la política econòmica en aquesta crisi. De moment han començat donant més llibertat en la llei d’horaris comercials.
El nostre país no està en el centre de la crisi, no estem davant la urgència de pressa de decisions. Per tant, la qüestió no estarà en presentar proposicions o projectes de llei a corre-cuita, la importància d’aquestes lleis recaurà en què es facin amb consens amb els agents econòmics i socials, però sobretot amb garanties de que assentin una reactivació econòmica.
alexisestopinan@gmail.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
