De sobte, les autoritats municipals de Madrid han descobert que es beu molt alcohol a les macro festes. Un lloc amb autorització per vendre entrades per a gairebé deu mil persones, on el tiquet dóna dret a barra lliure, és el més procliu a l’excés de consum d’alcohol. Això va en el llibret de qui organitza la festa i de qui l’autoritza. I a més, a hores d’ara sembla clar que es van vendre moltes més entrades de les autoritzades.
Suposem que les autoritats que fiscalitzen l’acte són conscients que allí es reunien milers d’adolescents disposats a amortitzar una entrada de 22 euros amb totes les copes que fossin capaços de digerir. ¿No seria raonable, exigible i inevitable extremar els controls i les mesures de seguretat perquè una aglomeració semblant tingués garanties que les situacions d’emergència estiguessin controlades, preservant la seguretat dels assistents?
És molt més fàcil criminalitzar les víctimes que els organitzadors, sobretot perquè per extensió té responsabilitat l’administració, que és propietària del local i que a més va autoritzar l’esdeveniment.
En comptes de posar l’accent en la investigació de les responsabilitats dels organitzadors, en la sobre venda d’entrades i en la falta de personal habilitat per encarar una emergència, l’alcaldessa de Madrid ha incidit en la circumstància òbvia que els assistents bevien massa. ¿Per què va autoritzar una festa en la qual totes les consumicions estaven pagades per endavant amb el preu de l’entrada? Una vegada més no queda una altra opció que confiar en la Justícia per establir les imprudències temeràries que van ocasionar les morts i els ferits.
Però a més hi ha una responsabilitat política a l’Ajuntament de Madrid per no fiscalitzar adequadament les condicions en les quals es realitzava la festa. L’Ajuntament pot tenir una responsabilitat penal subsidiària per no vetllar per la seguretat de la festa.
La política està especialitzant-se a demonitzar les víctimes i protegir els botxins. Passa amb els aturats, als quals se’ls vigila perquè se sospita que no volen trobar una ocupació. Passa amb els desnonats, als quals se’ls despulla d’un habitatge perquè la crisi els ha empès a la pobresa. Amb els funcionaris, als quals se’ls castiga en la consideració que en comptes de treballadors són uns privilegiats. En aquesta espiral, al final ens demonitzaran als ciutadans per viure.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
