Als nostres carrers hi ha veïns que no parlen, però que viuen entre nosaltres: els gats comunitaris. Són animals domèstics que viuen en llibertat i estan vinculats a una colònia concreta; per això la regla d’or és clara i senzilla: no els toquem, ni els traslladem, ni els alimentem de manera improvisada. Aquest article explica per què i què s’ha de fer quan ens trobem un gat al carrer.
Els gats comunitaris, també coneguts com a gats de carrer o gats lliures, formen part del nostre entorn urbà des de fa dècades. A Andorra es comença a veure indicis de la posada en marxa d’un programa de gestió ètica i sostenible de les colònies felines mitjançant el mètode CER.
Aquest sistema, reconegut internacionalment, busca controlar la població felina alhora que millora la qualitat de vida dels animals i fomenta la convivència amb les persones.
Què és una colònia controlada de gats?
Una colònia controlada és un grup de gats que viu en estat de llibertat o semillibertat, amb un grau baix de socialització amb els humans, però que depèn d’aquests per sobreviure. Aquests animals són responsabilitat dels Comuns segons el decret del 2-12-2020, segons l’article 18 el punt 4 que diu textualment:
El control de les colònies de gats domèstics (Felis catus) ferals descrites en l’apartat 5 de l’article 17 s’efectua mitjançant la captura en viu dels animals, utilitzant mètodes de captura selectius i destinant-los posteriorment a un centre veterinari legalment establert per valorar-ne l’estat de salut. Els animals capturats han de ser esterilitzats quirúrgicament i alliberats novament, preferentment a les colònies d’origen de les quals procedeixen. Els comuns són els responsables de capturar els animals, de traslladar-los a les clíniques veterinàries per valorar-los sanitàriament i esterilitzar-los, i de retornar-los posteriorment a les colònies d’origen de les quals procedeixen. També correspon als comuns fer el seguiment de les colònies de gats domèstics ferals a l’efecte de poder-les inventariar, sigui directament pels seus propis mitjans o bé a través de la col·laboració amb les associacions de protecció dels animals, i vetllar perquè tinguin un subministrament correcte d’aliment i perquè cada colònia disposi d’un pla sanitari elaborat sota criteris facultatius veterinaris; en aquest pla s’han de detallar les mesures sanitàries que cal emprendre, fent un èmfasi especial en les mesures de prevenció i de control de les malalties animals transmissibles que poden esdevenir en un moment donat un focus potencial de propagació d’agents infecciosos que poden afectar la salut animal de la mateixa espècie o d’altres espècies animals i la salut pública.
El manteniment d’aquestes colònies és clau per aconseguir un equilibri entre el benestar animal i la convivència ciutadana. Les accions inclouen esterilitzacions, revisions veterinàries, alimentació equilibrada i la creació d’espais segurs per descansar i aixoplugar-se.
El procés CER es basa en una metodologia clara i estructurada:
- Captura: es col·loquen gàbies especials al lloc on viuen els gats, uns dies abans de la intervenció s’organitza la prioritat de captura, juntament amb la cuidadora (si hi ha) o l’agent del medi comunal. Els animals són capturats amb cura i transportats al centre veterinari en condicions segures i tranquil·les. Les gàbies han d’estar vigilades en tot moment i tapar-les en el moment de la captura amb una tela fosca per minimitzar l’estrès de l’animal.
- Esterilització: al centre veterinari se’ls practica la intervenció quirúrgica pertinent —histerectomia a les femelles i orquiectomia als mascles—, s’administren antibiòtics i es fa una revisió completa de salut. Durant l’anestèsia es marca l’orella per identificar que ja han estat esterilitzats.
- Retorn: un cop recuperats (un mínim de 24 h les femelles), els gats són retornats al mateix punt on van ser capturats, amb aigua i aliment fresc disponibles.
Aquest sistema redueix les baralles, el marcatge i les vocalitzacions pròpies de l’època de zel, aconseguint una colònia més tranquil·la, saludable i controlada.
Atenció només per a persones autoritzades i coneixedores de la colònia
La cura i el control de les colònies ha d’anar a càrrec dels agents del medi de cada parròquia i/o persones autoritzades que coneixen la dinàmica de la colònia: quins animals hi ha, on s’amaguen i com es poden manipular sense causar estrès innecessari. Les administracions i les associacions locals solen coordinar aquestes accions amb protocols que prioritzen el benestar dels animals i la convivència ciutadana.
Els gats de les colònies són alimentats diàriament amb pinso sec i sempre disposen d’aigua neta. Els punts d’alimentació estan dissenyats per ser discrets i integrats en l’entorn, afavorint l’acceptació per part dels veïns. A més, s’aplica una rutina de neteja periòdica i una supervisió constant per detectar nous animals que s’incorporin a la colònia i evitar nous cicles reproductius. Els gats comunitaris estan identificats amb microxip a nom del Comú corresponent i segons la colònia a on pertanyi.
| La tasca de les associacions |
| La nostra associació es dedica lliurement i voluntàriament a ajudar als gats del carrer, cada cuidadora amb les seves colònies, això no implica que estigui obligada a: – Emportar-se a casa tot els gats que es trobi o quedar-se amb els teus quan ja no els vols. – Buscar al gat que se’t va escapar per la finestra que per la teva irresponsabilitat no disposa de proteccions o fer-se càrrec d’un malalt al qual tu et limites a fer una foto. Les voluntàries som persones com tu però que: – Sacrifiquem el nostre temps d’oci, d’estar amb la família o descansar a casa per ajudar als gatets del carrer. – Invertim els nostres diners a emparar i protegir-los, diners que guanyem treballant en un altra feina de 8 hores, igual que tu. – Ens fem càrrec d’animals que ningú més ajuda, sense estar obligades a fer-ho. |
No alimentis sense coordinació — i mai menjar humà
La convivència amb els gats comunitaris és responsabilitat de tothom. Els comuns tenen el deure de coordinar els programes de control i donar suport als voluntaris, però la ciutadania també hi juga un paper clau: exigir a les institucions que actuïn segons la llei, respectar els punts d’alimentació, no interferir en les colònies i informar abans d’actuar.
Respectar-los no només és una qüestió de sensibilitat, sinó també una forma d’equilibri urbà i de convivència. Els gats comunitaris controlats ajuden a mantenir els ecosistemes sans, eviten la proliferació descontrolada i conviuen pacíficament amb les persones.
