Democràticament parlant, les consultes populars haurien de ser una de les eines essencials dels polítics a l’hora de prendre decisions. Davant d’una problemàtica, d’una opció o d’una tria, els polítics no haurien de dubtar en utilitzar una consulta al poble. Si és un tema tan evident, ¿perquè no s’utilitzen contínuament doncs? Perquè a Andorra legislativament parlant no té una definició prou àmplia: segons l’article 80 de la Constitució, les consultes populars són una de les competències dels comuns. L’article 4.2 de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns determina que són competències dels comuns les consultes populars d’abast parroquial. L’article 33 de les ordinacions d’organització i funcionament dels comuns fixa que els comuns poden convocar consultes populars no vinculants. I prou. Cap més menció.
¿Com és que aquest tema no s’ha desplegat? ¿Per la por al resultat de les consultes? Una consulta popular, com unes eleccions, és una caixa tancada, no es coneix fins a la seva celebració quin pot ser el resultat. Pot succeir que el resultat sigui el contrari al que s’havia previst o que, pitjor encara, la participació sigui escassa. És ben evident que una participació baixa pot deslegitimitzar totalment la consulta i l’hipotètic resultat que en pugui haver sorgit.
¿Perquè no es creuen adequades? Un polític que abusi d’aquesta eina se’l pot acusar de no atrevir-se a prendre decisions i optar pel coixí de la decisió del poble per evitar-se enfrontaments. Els ciutadans demanen als polítics que prenguin decisions entenent que aquests disposen de tota la informació i suport per prendre-les.
¿Perquè l’elaboració de les consultes són molt més complexes del que sembla? Penseu en la redacció de les preguntes a formular en la consulta. Les plomes més fines treballen fins a polir uns texts que són els que determinaran que els ciutadans i ciutadanes optin per una o altra opció. Possiblement m’hauré deixat més raons per les quals les consultes populars no són molt populars. Però com que mai res és completament blanc o negre: fins a quin punt són útils les consultes populars?
Per a més informació consulti l’edició en paper.
