La incessant deterioració del medi ambient (en particular l’erosió dels ecosistemes, el creixent nivell de contaminació i els efectes del canvi climàtic) contribueix a la càrrega de malalties que afecten els infants, i això en països tan desenvolupats com en desenvolupament.
Un entorn saludable és clau per al desenvolupament físic, mental i emocional d’un infant i la planificació urbanística dels pobles i ciutats hauria de projectar-se de forma sostenible i responsable amb la infància per assegurar-nos que aquests espais donin resposta a les seves necessitats.
Una ciutat és responsable amb la infància quan està neta, és segura, és socialment inclusiva, sostenible amb el medi ambient i participativa.
Per aconseguir aquesta meta hem d’invertir en una planificació i gestió urbana sostenible, dissenyar espais de jocs i espais verds, segurs i inclusius (un pati fet de ciment augmenta la temperatura en un 60%), garantir una mobilitat independent dins l’espai públic que asseguri un accés equitatiu a tots els serveis i oportunitats que ens ofereix la ciutat, proporcionar equipaments col·lectius on els infants i joves puguin reunir-se i participar, i facilitar habitatges assequibles, adequats i propers.ctiu és dissenyar les ciutats que els infants necessiten, es mereixen i hi tenen dret.
