L’Índia
Les reformes fiscals donen els seus fruits, amb millores en la base de recaptació i la qualitat de la despesa pública
Reforma fiscal per a ampliar la base de recaptació i reduir la pressió fiscal
El govern indi ha introduït en els últims anys diverses reformes encaminades a racionalitzar els impostos directes i indirectes, ampliar la xarxa fiscal i, amb això, millorar la recaptació d’impostos. D’altra banda, s’ha orientat al creixement gastant, de manera prudent, més del que ingressa. La base d’ingressos del Govern indi està entre les més baixes dels mercats emergents. En el període 2016-2020 la seva recaptació fiscal mitjana va ser del 19,5% del PIB, enfront del 26% d’altres grans mercats emergents. Aquesta base d’ingressos baixa limita la seva capacitat per a potenciar factors de creixement intern. Amb un 27,5% del PIB, la despesa pública mitjana de l’Índia va ser 4 pp inferior a la mitjana del conjunt dels seus homòlegs (31,2%). L’altra cara de la moneda és que la relació entre despeses i ingressos públics és molt superior a l’Índia. La seva despesa pública va equivaler, en concret, al 140% dels ingressos, la ràtio més alta entre els seus anàlegs, la mitjana dels quals és del 112%. Aquesta sistemàtica de major despesa oficial explica els majors dèficits i deute públic de l’Índia. El seu deute públic mitjà va ser del 75% del PIB, quan països homòlegs no arriben al 50% (només el Brasil tenia un deute públic superior al 85% del PIB). L’elevat deute públic és un dels principals factors que limiten la qualificació creditícia sobirana de l’Índia que, malgrat les seves variables macroeconòmiques a llarg termini extremadament favorables, a penes està un graó per sobre del grau d’inversió. Per a afrontar aquest problema, el Govern indi ha emprès diverses reformes fiscals tant sobre la tributació directa com la indirecta, el principal objectiu de la qual és elevar la recaptació fiscal total ampliant la base de recaptació i, alhora, reduir la pressió fiscal sobre els contribuents persones físiques. Aquestes reformes se centren en simplificar l’estructura d’impostos i racionalitzar els tipus fiscals, eliminant exempcions que provoquen distorsions i fugides en el procés recaptatori. La introducció d’aquestes reformes hauria de solucionar el problema de la baixa qualificació creditícia sobirana i, amb això, reduir el cost del capital per a les empreses índies.
Vietnam
Reformes que ho potencien com a centre manufacturer d’alta qualitat
Arrenca una fase de recuperació
L’índex VNI va guanyar gairebé un 3% just després d’aplicar-se als tipus d’interès altre retallada de 50 pb, i això malgrat vendes netes per import de 131 milions de USD pels no residents. La confiança dels inversors minoristes va ser excepcional al maig, sent l’opinió generalitzada que el pitjor ja havia passat. Això va induir un augment de la liquiditat mitjana diària del 10,6% al mes. Donat el fort suport de les polítiques macroeconòmiques, veiem els inicis d’una fase de recuperació, amb quatre dels cinc criteris tornant-se positius: 1) baixada dels tipus d’interès, 2) estabilitat canviària, 3) millora de la liquiditat i 4) solucions per a les societats immobiliàries que travessen per problemes. Brilla per la seva absència la millora dels beneficis, però els analistes locals pensen que els beneficis trimestrals de les 80 empreses principals ja van tocar fons en el quart trimestre de 2022 i que el creixement dels beneficis hauria de començar a materialitzar-se en el segon semestre d’enguany, amb una recuperació que el 2024 podria superar el 20%.
Mèxic
La dinàmica de la inflació ajuda a Banxico, però les dades d’activitat econòmica actuen de contrapès
Banc central
Tal com esperava el mercat, el Banc Central de Mèxic (Banxico) va mantenir per unanimitat sense canvis el tipus d’interès de referència en el 11,25% en la seva reunió del 22 de juny, sense que el comunicat expressés cap biaix en la postura monetària del banc central. Quant als riscos de naturalesa global, es va reconèixer el fet que alguns bancs centrals havien decidit reprendre les pujades de tipus després d’haver fet una pausa, i que la desacceleració econòmica esperada seria una mica menor de l’anticipat. Pel que respecta a les perspectives de creixement del país, es va expressar optimisme per l’aguant que mostraven diverses variables econòmiques. Per a la inflació, el més probable continuava sent que tendís a l’alça, si bé es van revisar lleugerament a la baixa les previsions per als trimestres que queden de 2023; que, en el cas de la inflació subjacent, es van mantenir sense canvis.
El comunicat que va seguir a la reunió de política va mantenir la seva conclusió principal: «per a aconseguir la convergència ordenada i sostinguda de la inflació general cap a la meta del 3% es considera necessari mantenir la taxa de referència en el seu nivell actual durant un període prolongat».
Inflació i activitat
Les últimes xifres d’inflació (primera quinzena de juny) van ser inferiors a l’esperat, amb una inflació del +5,18% interanual enfront del +5,30% interanual previst pel consens i el +5,67% de la lectura anterior. La inflació subjacent va ser del 6,91% interanual (enfront del 7,32% interanual de la lectura anterior); atesa la taxa quinzenal, en el mes va augmentar 0,11 *pp, el seu menor increment en un any. Les previsions per a final d’any continuen moderant-se i en aquests moments la mitjana de les últimes enquestes se situa en 5% per a l’IPC general i en 5,30% per a l’IPC subjacent. S’espera que la convergència cap a l’objectiu a llarg termini del banc central es produeixi cap a finals del pròxim any.
Quant a l’activitat econòmica, els últims informes mantenen una tendència positiva: a l’abril les vendes minoristes van tornar a créixer un 1,5% mensual (+3,8% interanual), per sobre de les estimacions, al mateix temps que la producció industrial va repuntar després d’haver caigut al març (0,7% interanual). L’Indicador Global d’Activitat Econòmica (IGAE) va augmentar un 0,82% (+3,3% interanual) en el quart mes de 2023, per sobre del 0,6% anticipat, en el que va ser el seu millor resultat des de març de 2022.
