Atents com estàvem tots a l’avançament de la data de les eleccions per part de Zapatero, que va fer l’anunci set setmanes abans de dissoldre les càmeres, em sembla que no prestem suficient atenció al que, gairebé a la mateixa hora, deia Mariano Rajoy a la seva seu de Gènova. Penso que estem obligats a prestar una especial atenció a Rajoy, que és el més probable proper president del Govern i de les seves intencions de les quals poc sabem, perquè poc ha dit.
És un home parc en paraules, de gest contingut, poc amic de l’espectacular, simpàtic solament quan vol, però mai tan aspre com el seu predecessor al capdavant del PP, José María Aznar. Sent evidents els seus defectes, tinc per a mi que el veritable Mariano Rajoy és molt millor que el personatge poc de fiar i escassament competent que ens pinten les enquestes, i molt més actiu, per descomptat, que el gandul que agraden de reflectir alguns cartoonists. És honest, administra bé els temps i, en contra del que diuen els sondejos, el jutjo com una persona profundament independent, que difícilment es lliga al que ell considera que no ha de fer. I és, a més, lleial. Crec que Zapatero, que per descomptat li va comunicar amb antelació la data que anava a anunciar per a les eleccions generals, ho sap. Han acordat moltes més coses del que a primera vista sembla, però no s’han entès prou bé com per oferir als espanyols el que hagués estat el gran servei d’ambdós, un acord d’ampli espectre entorn de les claus de la gran reforma que Espanya necessita.
¿I com ens governarà Rajoy, en el cas, que em sembla molt probable, que guanyi les eleccions del 20-N amb la majoria i els suports suficients? En la seva roda de premsa del dissabte –no és que hagin abundat aquests contactes amb els mitjans en els anys d’oposició de MR, per cert– va dir algunes frases que em semblen dignes de fixar en elles la nostra atenció: «cal recuperar la concòrdia; aspiro a governar des del centre, la moderació i el diàleg. Faré un Govern creïble, previsible i solvent en el qual el conjunt dels espanyols pugui confiar». Personalment, em crec aquestes bones intencions, que no van, de moment, acompanyades d’un programa d’actuació concret –per molt que des del PP es digui que sí, que ja s’han presentat moltes idees i opcion– ni d’uns compromisos de governació sòlids.
Governar des del centre, la moderació i el diàleg pot ser una ambició atractiva. A mi em sembla un bon titular per a un periòdic, per a qualsevol periòdic, recolzi o no a Rajoy (i avui són més els mitjans que el recolzen que els que se li mostren hostils: és, al cap i a la fi, el canvi d’una realitat ja esgotada i, a més, el recanvi més probable). Confesso que em suscita major confiança el propi Rajoy, a l’hora de situar-se en el centre, que alguns dels qui ara s’apressen a acudir en socors del vencedor, que bastants dels qui emparen des de l’hagiografia al governant esdevenidor, que molts dels qui ja estan preparant el seu aterratge en els suaus sofàs que es reparteixen des del poder. I són no pocs els que ja caminen calculant quina poltrona els hi tocarà.
És el canvi segons aquells als quals el canvi els importa un rave: solament volen canviar de seient, de vehicle –del privat a l’oficial– i de despatx. D’ells ha de cuidar-se Rajoy, d’ells hem de cuidar-nos tots nosaltres. Perquè el canvi no és això, ni tan sols se li deu semblar.
Periodista
redaccio@elperiodicdandorra.ad
Per a més informació consulti l’edició en paper.
