EMPRESARI
He de reconèixer que aquests darrers dies m’ha sorprès la informació publicada als mitjans, que era més conseqüència dels esdeveniments polítics que no pas de la reflexió acurada del que passava en realitat. Hem vist titulars on apareixien noms encapçalant llistes, noms que, finalment, no han aparegut enlloc. S’han fet travesses de quines posicions ocuparien certes persones i s’han obtingut poquíssims encerts. S’han fet especulacions de quantes llistes parroquials farien les diferents formacions…
Suposo que tot això va lligat a la peculiar litúrgia de la política andorrana, però fins a cert punt hom esperaria que la informació que es trasllada al ciutadà a través dels mitjans fos una nítida reflexió de la realitat. Sembla ser, però, que les notícies aparegudes tenien com a font, bàsicament, el rumor i l’especulació.
Ara esperem que, un cop conegut el nombre de llistes, la seva configuració i la presència a les diferents parròquies, es transmetin als ciutadans les propostes programàtiques i les alternatives que cada formació considera millors per aconseguir la seva concepció de país. Així ho demanava el cap de Govern en funcions i aspirant a la reelecció, de la mateixa manera que els altres tres candidats. De fet, no cal que el cap de Govern ens recordi res perquè si d’alguna cosa estan escamnats la gran majoria dels ciutadans és de les propostes que apareixien en el programa de DA i que mai no s’han realitzat.
Per aquest motiu, serà la pròpia ciutadania qui exigeixi claredat en les propostes i que no se la torni a enganyar. A la darrera campanya, DA va convèncer perquè es comprometia a treballar per aconseguir una reforma de l’Administració, una reforma de la CASS, una llei de transferències i competències comunals, la construcció d’un heliport nacional i d’un casino, i molts altres temes que ha abordat parcialment o que ha deixat de banda. En canvi, ha apostat per un model fiscal centrat en l’IRPF, que no apareixia en el seu programa electoral i que durant la campanya l’havia criticat fortament. Tot i això, l’ha tirat endavant de manera unilateral.
Aquests arguments, per si mateixos, fan que la suspicàcia dels ciutadans s’hagi posat a prova. Una cosa és que es puguin sentir decebuts perquè el grau d’acompliment d’un programa electoral pugui oscil·lar en major o menor mesura per les circumstàncies, però una altra de ben diferent és que es menteixi obertament als electors. Aleshores la sensació no és de decepció, sinó d’engany, i el polític que enganya perd tota la credibilitat. ¿Com sabran els ciutadans d’Andorra, quan se’ls plantegin les diferents opcions programàtiques, si aquells qui els van mentir una vegada no ho tornaran a fer un altre cop?
Per a més informació consulti l’edició en paper.
