Realment el del president Mas hauria de començar a ser molt més preocupant per als catalans que per al Govern . En totes les autonomies el que realment preocupa és l’atur, la sanitat, l’educació, els impostos, les pensions, els transports i sobretot això debat en els seus parlaments, opinen els seus mitjans de comunicació, s’enfronten els que estan al govern amb els que estan a l’oposició. Però els que manen a Catalunya – cada vegada més Convergència i menys Unió i Esquerra Republicana – estan obsessionats amb la independència, els presumptes greuges i les no menys presumptes deutes.
Però en aquest laberint en què s’ha ficat Mas i els seus socis d’Esquerra, els que poden sortir més malparats són els mateixos catalans que reclamen solucions als seus problemes diaris i que – llevat d’excepcions molt radicals -no es poden creure que la culpa del desastre sanitari o les alarmant xifres de dèficit en l’alimentació infantil siguin culpa de la resta d’Espanya.
L’altra gran força catalana, la burgesia empresarial, ha guardat fins ara un silenci que cada dia es va trencant en contra del somni obsessiu de Mas i si primer va ser Lara del Grup Planeta , el mateix ha dit als EUA Bonet Ferrer, president de Freixenet: «Catalunya és una part essencial d’Espanya i així és com hauria de continuar». I què passa a la resta d’aquesta Espanya? Doncs poca cosa, la veritat , entre que els independentistes no van fent precisament amics (Albert Pla: «em fa fàstic ser espanyol») i les coses que vénen dient ja d’antic alguns dirigents d’Esquerra sobretot sobre Andalusia i Extremadura, no pot afirmar els secessionistes catalans ajudin molt en aquest diàleg que proposen per aconseguir els seus objectius .¿I el Govern? Doncs el Govern de perfil, havent d’escoltar com és el propi Duran qui li demana que lideri una resposta contra el somni impossible de Mas. Però en el fons el problema és que crec que sense adonar – no està del tot malament aquest passotisme de què se l’acusa. Diu Duran que es poden trobar amb una declaració unilateral d’independència votada per uns grups al Parlament de Catalunya; bé, i què? La cosa no deixaria de ser una cosa tan testimonial, inútil i escassa com la plantada de Mas als empresaris emparant seu propi orgull.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
