Cal explicar tot a la parella?

Quan penso en les relacions de parella, em ve al cap una frase del llibre ‘Aloma’, de la Mercè Rodoreda, que vaig llegir quan devia voltar els setze anys. La frase deia: “Cada casa és un món, i cada persona un misteri”, i que ben certa és. Per això, sé que avui enceto un meló complicat, i és que opinar sobre qüestions de cases, famílies o parelles no ens portarà mai a un consens. Però ben mirat, que no tots opinem igual, no m’impedeix dir la meva, i generar debat sempre té el seu què, així que avui em llenço al buit.

Partim de la premissa que és un fet que les respostes a la qüestió d’estar a favor o en contra de compartit tot amb la parella són immediates i diverses, assolint tot el ventall entre qui és categòric i qui admet matisos. I és que gairebé tothom en té una opinió que no respon ni tan sols al fet d’estar solter, casat, en una relació monògama o en una relació oberta. Encara més, la resposta personal pot variar per a una mateixa persona en funció del moment personal en què es trobi.

A parer meu, i com a punt de partida, mantenir un espai personal en una relació sentimental és sa, alhora que evita conflictes i malentesos. Encara més, guardar una parcel·la personal és més que recomanable. Però això ho hem de dir amb el matís que la sinceritat és diferent del fet d’explicar-ho tot; és a dir, és sa ser selectiu a l’hora de comunicar unes certes coses a la parella, sense que això impliqui que no siguis sincer o sincera. En aquest sentit, hi ha més d’un psicòleg que es posiciona totalment en contra d’explicar tot a la parella, basant-se principalment en el fet que la ignorància i el desconeixement equival a la felicitat. I és que en molts casos és millor exposar els problemes a un amic molt proper, especialment si aquests estan relacionats amb la parella, ja que l’ajuda que t’ofereix un amic és més desinteressada.

Però si aprofundim més, és important és considerar quin és el codi de sinceritat dins de la parella, ja que, tot i que hi hagi qui tingui clar quines coses s’han d’explicar en qualsevol cas, aquest criteri pot no ser el mateix per a qualsevol parella, perquè no tothom necessita saber les mateixes coses. D’altra banda, a l’hora d’explicar quelcom a l’altre membre de la parella hem de pensar com podem afectar-la i analitzar les implicacions. I sí, ja sé que hi ha qui pensa que s’ha de dir tot, i si a l’altra persona li fa mal caldrà carregar amb les conseqüències, però des del meu punt de vista aquesta anàlisi és massa superficial, perquè no només estic parlant d’explicar les coses que fem o les que ens passen, sinó de pensaments que ens ballen al cap o de determinats sentiments.

Perquè, tal com us deia al principi, cada casa és un món, i no s’hauria d’opinar del que la gent vol compartir, especialment si no és casa nostra. En definitiva, cadascú ha de valorar que vol o no vol compartir amb la seva parella, considerant com pot afectar el que comparteixi, això és un dret i una decisió personal, i ningú no n’ha de fer res. Perquè la comunicació efectiva en parella no és només parlar, no és només explicar-ho tot, sinó saber què dir, quan dir-ho, amb quina intenció i valorar com pot afectar el que dius.

La qüestió és que per a mi és més important mantenir algunes converses més profundes, que poden enfortir la relació i que ajuden a aconseguir la comprensió i el compromís necessari per mantenir els vincles. I si em pregunteu quines són aquestes converses, començaré per dir que en una relació cal parlar dels conflictes, perquè creure que per molt bé que funcioni la parella no hi apareixeran és un mite. Les parelles no es porten bé sempre, i quan això passa, parlar -hi és una oportunitat per conèixer-se millor, desenvolupar una intimitat més profunda i resoldre les diferències. També és important parlar de sexe, perquè està comprovat que les parelles que ho fan en tenen més, probablement perquè et fa sentir més còmode conèixer les necessitats i límits de l’altre.

D’altra banda, hi ha qüestions que poden no ser rellevants a priori, però parlar-ne ajuda a resoldre qualsevol discussió que pugui sorgir més endavant per a aquesta qüestió. Així, per exemple, si tenim en compte que els problemes de diners no són sobre diners, sinó sobre el significat i valor que cadascú li dona, és bo tenir-ne alguna conversa al respecte.

I per a mi, encara té més valor parlar sobre el creixement interior i l’espiritualitat de cadascú. Ja que si partim de la base que l’única cosa constant en una relació de parella és el canvi, és clau mantenir converses sobre això, per tal que cada membre s’acomodi al creixement personal del company, fent que la parella segueixi una història de transformació consensuada per ambdues parts, tot i que el creixement personal sigui diferent per a cadascú. I el que potser és el més rellevant en una parella, és honorar els somnis dels altres, ja que aquest és l’ingredient secret per mantenir l’amor. Parlar de somnis i conèixer els de l’altra persona és fonamental, perquè assolir-los comporta un elevat grau de felicitat, i si la parella t’ajuda (tot i que no siguin els seus), estableix llaços difícils de trencar.

En definitiva, el que té més vàlua en una relació no és explicar-ho tot, sinó mantenir converses rellevants, que són les que poden reforçar-la, les que ajuden a comprendre l’altre, les que resulten beneficioses per a la interacció, i és fonamental parlar per conèixer, per poder saber que li passa a l’altra, saber quines són les seves pors, les seves fites o com estar amb les seves amistats o la seva família, per poder ser un reforç i un pilar.

I avui acabarem amb una frase de qui fou un gran poeta, dramaturg, novel·lista, guionista i articulista, que diu: “L’amor veritable és el que no ofega, no aïlla, no rebutja, no persegueix, solament accepta”. I basant-me en aquesta frase diré que el que és important no és explicar tot, sinó parlar del que sigui necessari perquè qualsevol membre de la parella experimenti el seu millor creixement personal, acceptant com és l’altre sense jutjar.