PERIODISTA
El Govern del PP, tan inclinat a l’ús desmesurat de l’indult, aquesta arbitrària mesura de gràcia que tan poca gràcia té quan s’empra per excarcerar torturadors, corruptes o kamikazes, no troba la jove Emilia Sòria digna de beneficiar-se d’un. En el cas d’aquesta jove mare de Requena, que va usar una targeta bancària que va trobar tirada al carrer per comprar bolquers i aliments per a les seves dues filles petites per una suma de cent i escaig euros, i que no sabem si ho hem conegut als noticiaris o l’hem somiat en una malson, el monstruós no rau només en el fet que, emplaçada a ingressar a la presó cinc anys després d’ocorregut el fet, el Govern no l’indulti automàticament, sense pensar-s’ho dues vegades, sinó que en el seu dia fora condemnada a diversos anys de presó pel que, en puritat, de merèixer alguna cosa, mereixeria el més càlid elogi social, doncs, trobant-se en la misèria, no va dubtar a utilitzar l’humil fogonada de bona sort que va constituir la troballa accidental de la targeta per a l’atenció de les seves filles carenciadas, únicament i exclusivament per això.
Però aquest cas posa en relleu una altra monstruositat més, la que deriva de la radical asimetria en el tracte que, massa sovint, dispensen la Llei i la Justícia a les persones, depenent de les posició social i dels recursos d’aquestes. Així, mentre els grans estafadors, corruptes i lladres que avui estan, amargant-la, a la boca de tots, gaudeixen de llibertat, fins i tot de llibertat per tornar a fer-la de nou (vegeu, per exemple, la nova norma que faculta imputats en delictes econòmics per dirigir bancs), aquesta Emilia Sòria, soldat ras de la vida, no només no rep el tracte clement que la seva acció del passat requeriria, sinó que es pretén ficar-la a la presó, deixant a les seves nenes, per cert, en la major les misèries.
Vist o sentit en els noticiaris, o cosa de malson, l’amenaça carcerària que penja sobre aquesta mare ens omple d’estupor, més quan Emilia Sòria va pagar ja, sense tenir-los, els 900 euros de multa que li van posar i va realitzar puntualment els treballs per a la comunitat que se li van assignar. ¿Com és possible, enmig del paisatge d’impunitat dels depredadors, semblant acarnissament amb una innocent? Els noticiaris i els malsons cada vegada s’assemblen més.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
