Ahir va tenir lloc a La Seu la beatificació de la Mare Janer. L’Anna Maria Janer va ser elevada als altars en una cerimònia presidida pel cardenal Angelo Amato, prefecte per la Congregació de les Causes dels Sants i acompanyat pel copríncep Joan-Enric Vives, Arquebisbe de La Seu, els bisbes de les diòcesis catalanes, l’Abat de Monserrat i alguns bisbes espanyols i sud-americans. Una festa religiosa de primer ordre. Amb el pontificat de Benet XVI les beatificacions se celebren a la diòcesi a la que pertanyia el beatificat, deixant per a Roma les santificacions. D’aquesta manera ahir varem viure prop de casa nostra una cerimònia excepcional. L’Església catòlica és mestra en cerimònies i la seva solemnitat és difícil d’imitar. Domina com ningú l’art de la representació. Tot i haver de canviar el marc incomparable de Sant Pere del Vaticà per una carpa habilitada per a l’ocasió, degut a que la catedral de La Seu, temple bellíssim carregat d’història, es quedava petita per poder acollir les cinc mil persones que assistiren, la celebració no va quedar deslluïda ni pobra. La posada en escena, amb la processó dels bisbes des de la Catedral fins la carpa, la litúrgia, la música i l’alegria de l’ocasió, esperada durant anys, van donar la solemnitat pròpia d’aquestes celebracions. Cal afegir una altre aspecte vital: la vivència dels assistents que fa que l’ambient solemne es carregui de sentit. Un sentit que va molt més enllà d’una cerimònia civil important. El reconeixement de la vida i obra d’una persona com exemplar per a tothom, li dóna un halo de santedat que poques vegades es pot experimentar. Això és el que fa brollar l’alegria dels participants, la seguretat de que la manera de viure dels sants és un model a seguir per a tots els fidels. El convenciment de que lliurar la vida als altres té un sentit profund que omple la vida de qui així decideix viure, s’encomana a tots els qui d’una manera o altra tenen relació amb, en aquest cas, la Mare Janer i anima a imitar els valors que van guiar la vida de la beata. Uns valors que defineixen una concepció de vida en la que destaca el sacrifici, la dedicació, la perseverança en una feina que fa sortir d’un mateix per lliurar-se als altres, no per simple altruisme sinó per amor a Déu Pare i per extensió conseqüent als germans a qui s’intenta estimar incondicionalment.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
